tu, i jo, ciutadans espanyols, som avalistes de 107.914 (o més...) milions d’euros per a la banca
La notícia ha encapçalat breument les edicions digitals d'alguns diaris i després ha mort, substituïda per novetats més excitants. El titular diu: "El Tribunal de Comptes eleva els ajuts a la banca a 107.914 milions". Dins del text, per si hi havia dubtes s'aclareix: "Aquests han estat els recursos públics utilitzats o compromesos en la reestructuració d'entitats financeres, com a conseqüència de les actuacions realitzades entre el 2009 i el 2012". Sincerament, sembla una xifra prou escandalosa com per merèixer una mica d'atenció. I sobretot una llarga llista d'explicacions. Perquè encara recordo el que se'ns va dir quan es va anunciar que es rescataria la banca amb diner públic. Per cert, rescat amb diner públic és el que vol dir de debò la paraulota reestructuració.
La xifra multiplica de molt la que se'ns va donar llavors i gairebé dobla les previsions del Banc d'Espanya fetes... l'any passat! Trobo que algun incompetent hauria de presentar immediatament la seva dimissió per haver-la marrat de tant. I, ja que hi som, un bon grapat de membres del Govern haurien de buscar ràpidament un micròfon i donar moltes explicacions sobre per què es van omplir la boca amb unes xifres tan allunyades de la realitat. I no em val allò de "és que ens vam trobar una situació pitjor de l'esperada" perquè, llavors, calles i t'esperes a parlar fins que tens dades fiables. 
De moment l'única resposta ha vingut per part del FROB, creat justament per anar signant tots aquests xecs a la banca carregada de deutes i totxo dolent gràcies a les pressions i cacicades d'una llarga llista de polítics i gestors amics seus (només cal mirar els noms que encapçalen la llista dels ajuts). Diu el FROB que no està d'acord amb aquestes xifres. I després d'això, el silenci dels anyells. Per si no se senten identificats, els anyells som nosaltres. Amb la suor de les nostres esquenes llanudes i amb les dels nostres fills i néts, anirem pagant tota aquesta picossada que suposa haver perdut l'Estat de benestar que pagàvem amb els nostres impostos i haver-nos endeutat com a país per a diverses generacions. Ho dic perquè aquella cançoneta que ens van explicar que els bancs ens tornarien tots els diners un cop estiguessin sanejats era el més semblant al conte del flautista de Hamelin que s'ha interpretat mai.
Aquesta notícia és de tot just fa uns dies. I el paorós silenci amb el qual ha estat rebuda per part dels responsables polítics és insultant. Si la donen per bona, han d'explicar immediatament per què hem hagut de pagar aquesta picossada per uns bancs morts. Més enllà de les pressions d'Alemanya, que de cap manera consentiria que es deixessin de pagar els diners que els bancs germànics van invertir en el deliri espanyol, ens han d'explicar ben clar què suposa aquesta xifra de 107.914 milions d'euros per al nostre futur. I, si no hi estan d'acord, han de denunciar el Tribunal de Comptes i defensar el bon nom de la gestió econòmica del Govern. Si no l'epitafi que posarem a la làpida d'aquest desastre serà el que ja sembla el mantra del marianisme: "Qui dia passa, any empeny".
13-IV-14, Glòria Serra, lavanguardia
- decenes (centenars?) de milers de milions... avalats per tots i cada un de nosaltres!
- ser ciutadà espanyol és avui ser avalista de grans bancs i constructores