qui què com (bis)

Passada la dècada del prussès i vist el panorama, els que n’erem crítics (amb l’estratègia, no pas amb l’objectiu), distants, fórem inconseqüents, …o potser covards (el pujolisme era -és- tan implacable com el seu precedent immediat, també baixet i amb mala llet).
En tot cas, no es guanya cap batalla política sense, i no només, una sòlida cultura política que aporti els criteris òptims de decisió. I no la tenim. Ni la busquem. Satisfets i cofois de la ignorada ignorància, sostenint-la i no esmenant-la.

O potser sí, potser sí que cal esmenar i no sostenir el conjunt de mites, cuentus, prejudicis i mancances que conformen la identitat política catalana. Potser sí, que mantenim un Parlament de la srta. Pepis, un Govern Súper3, i ens manca la llei. La pròpia.

I, al bar, demanem una de braves, …però que no piquin.

D’aquells llots, aquests carallots,
el pitjor dels llasts que té
la conquesta d’un Estat propi.
Tant fa el què, amb el com n’hi ha prou
per a fer ineluctable no ja la -digna- derrota
sinó el -estúpid- fracàs.

"Estultícia, incapacitat i por". De Jòdar retrata,
amb més que raó, la classe (!) dirigent (?) prussessista.
Una mena de casta de la srta. Pepis, descolocada a l'hora dels èxits
i descolocada a l'hora de les cagades. Excrecència partitocràtica.

Tot i així, la estupidesa dels entaulats solitaris,
la imbecilitat dels empatats a 1.500,
o la idiòcia dels ajuntats a sí mateixos,
té un aliat "inasequible al desaliento" en el seu propi enemic,
aquell que prefereix honra a barcus, tolerància a respecte, servitud a llibertat.

Manca de "nivell, formació i rigor", retrata Ponsatí la tropa secessionista,
i no li manca raó. Tres condicions no suficients per a la probabilitat secessionista.
Sí, però, necessàries. Del tot.

L'oportunitat és, com totes, única.
I et troba on no et convé però sí t'interessa. 

Aquesta web, amb els seus butlletins, facebooks, youtube, xat, ...
es vol eina en guerra contra aquestes mancances, i associades.
Diletant, per nord l’excel·lència i de brúixola la parresia,
el material aquí penjat pretén servir a aquells
que volem prendre la política de mans dels «polítics»,
provisionals administradors parasitaris de l’Edifici Públic,
per a exercir-la, amb tota precaució i reticència.
Amb honestedat, amor i voluntat.

Entretant,
hi hagi salut & +.
Cassandra & Rafa Villaró