Goliàrdia

u«Goliàrdia és cultura i intel·ligència. És amor per la llibertat i consciència de la pròpia responsabilitat davant l'escola d’avui i la professió de demà. És culte de l'esperit que genera una particular manera d'entendre la vida, a la llum d'una absoluta llibertat de crítica, sense prejudidis davant homes o institucions. És, a la fi, expressió de les antiquíssimes tradicions que dugueren al món el nom de les nostres lliures universitats de escolars.
Aquesta històrica definició de la Goliàrdia no se la repeteixi passivament, sinó que se l'actui i se la concretitzi. De tal definició ve subratllada i reconfirmada l’apoliticitat i l’aconfessionalitat de la Goliàrdia i, per tant, dels Ordres Goliàrdics.
Ja que és només a la llum d'aquesta nostra absoluta llibertat de Goliards que, sense prejudicis, i en el més absolut respecte per la consciència, per la llibertat i per la individualitat de cadascú dels qui entren a ser part de la nostra família, podem afirmar que Goliàrdia és, sobretot, fraternitat, una sacra fraternitat on els diversos creures polítics i religiosos no tenen cap possibilitat de crear fractures, faccions, divisions.
Cada Goliard és lliure d'adherir, politicament, aquest o aquell moviment; a la Goliàrdia això no l'interessa.
Cada Goliard és lliure d'adherir, espiritualment, aquesta o aquella fe religiosa, i és també lliure de proclamar-se ateu (sempre que cregui, si més no, en Bacus, Tabac i Venus): a la Goliàrdia això no l'interessa.
Política i religió són dos camps estranys a la Goliàrdia.
La Goliàrdia diu: “Sigues lliure. Fes servir aquesta teva irrenunciable llibertat com millor creguis i segons la teva consciència d'home lliure”.
Que la Goliàrdia pugui eternament plantar cara als deshonestos i als arrivistes, als politicastres i als comerciants, als filisteus i als missioners de la fe, de manera que aquells que vindran després de nosaltres puguin sempre definir-se i proclamar-se, amb antic i sempre nou orgull, “servi unius nostrae libertatis”».
(“Declaració de Goliàrdia”. Cafè Florian – Venècia, febrer de 1946)

 

«Goliardia è cultura e intelligenza. È amore per la libertà e coscienza della propria responsabilità di fronte alla scuola d’oggi e alla professione di domani. È culto dello spirito che genera un particolare modo di intendere la vita, alla luce di un’assoluta libertà di critica, senza pregiudizi di fronte a uomini o istituti. È infine espressione delle antichissime tradizioni che portarono nel mondo il nome delle nostre libere università di scholari.
Questa storica definizione della Goliardia non la si ripeta supinamente, ma la si attui e la si concretizzi. Da tale definizione viene ribadita e riconfermata l’apoliticità e l’aconfessionalità della Goliardia e, quindi, degli Ordini Goliardici.
Poiché è solo alla luce di questa nostra assoluta libertà di Goliardi che, senza pregiudizi, e nel più assoluto rispetto per la coscienza, della libertà e dell’individualità di ognuno di coloro che entrano a far parte della nostra famiglia, possiamo 148955_187642718044673_376585773_naffermare che Goliardia è, soprattutto, fratellanza, una sacra fratellanza dove i diversi credi politici e religiosi non hanno alcuna possibilità di creare fratture, fazioni, divisioni.
Ogni Goliarda è libero di aderire, politicamente, a questo o a quel movimento; alla Goliardia questo non interessa.
Ogni Goliarda è libero di aderire, spiritualmente, a questa o a quella fede religiosa, ed è anche libero di proclamarsi ateo (purché creda almeno in Bacco Tabacco e Venere): alla Goliardia questo non interessa.
Politica e religione sono due campi estranei alla Goliardia.
La Goliardia dice: “Sei libero. Usa di questa tua irrinunciabile libertà come meglio credi e secondo la tua coscienza di uomo libero”.
La Goliardia possa eternamente durare in barba ai mestatori ed agli arrivisti, ai politicanti ed ai commercianti, ai filistei ed ai missionari di fede affinché coloro che verranno dopo di noi possano sempre definirsi e proclamarsi, con antica e sempre nuova fierezza, “servi unius nostrae libertatis”».
(“Dichiarazione di Goliardia”. Caffè Florian – Venezia, febbraio 1946)
http://uniferpi.wordpress.com/2011/11/14/rivoluzione-e-sinonimo-di-passione/