BARCELONA RADICAL
radicalparty

permanent repressió rera 35 anys d’ocupació del Sahra occidental

Resultat d'imatges de sahara libreNou condemnats a ­cadena perpètua i quinze a penes que oscil·len entre els dos i els trenta anys de presó. El Tribunal d’ Apel·lació marroquí de Salé va pronunciar dimecres passat la sentència contra diversos sahrauís, acusats dels fets que van tenir lloc el novembre del 2010 al camp de refugiats de Gdim Izik, a prop d’ Al-Aaiun, on van morir tretze persones, de les quals ­onze eren membres de les forces de seguretat, durant el violent desmantellament.

El Tribunal civil rectifica les sentències dels tribunals militars, que havien sentenciat tots els implicats a penes que anaven dels vint anys a la cadena perpètua. El Tribunal ha analitzat la implicació personal de cadascun dels acusats en uns fets en què hi va haver “premedi­tació i una gran violència que es va traduir en la mutilació de diversos cadàvers”.

Resultat d'imatges de sahara libreEl Govern sahrauí va rebutjar les dures condemnes, va exigir l’alliberament immediat dels acusats i va responsabilitzar el Marroc “de la situació actual al Sàhara Occidental”. També va demanar a les organitzacions internacionals i les associacions de drets humans que “pressionin l’ocupant” i treballin per aconseguir l’alliberament de “tots els presos polítics sahrauís”.

La Fiscalia marroquí acusa els condemnats d’haver organitzat una “banda criminal” per muntar el “camp de refugiats il·legal de Gdim Izik, tot enganyant centenars de persones que es van desplaçar a la zona de bona fe”. Un pla “dissenyat en contacte permanent amb un ­país estranger [ Algèria], d’on van rebre ajuda decisiva”. Després de deu dies d’advertiments, les forces marroquines van desallotjar de manera violenta el camp amb un balanç de dos sahrauís i onze marroquins morts.

Mitjans informatius propers al Govern marroquí s’esforcen des de dimecres a acumular testimonis de juristes internacionals, presents en el judici, que posen de manifest la “ netedat i equitat” amb què s’ha ­actuat.

La publicació de les condemnes afegeix benzina a l’incendi permanent entre el Marroc i el Front Polisario. Un dels incidents més greus es va viure l’agost del 2016, quan membres de la Gendarmeria Reial marroquina van travessar el mur per primera vegada i van entrar a la franja desmilitaritzada de Guerguerat, a l’extrem sud-oest del Sàhara Occidental, una zona coixí establerta amb l’acord d’alto el foc vigent des del 1991.

El nou líder del Front Polisario, Brahim Ghali, va voler demostrar que controla la situació enviant forces del Polisario a la zona. Els uns i els altres van estar a punt d’obrir foc quan els dos bàndols es van trobar a menys de 120 metres de distància.

Durant sis mesos la situació es va enquistar en un cara a cara contingut que podia esclatar en qualsevol moment. La missió del Consell de Seguretat de l’ONU ( Minurso) s’interposava de dia entre els contendents, però es retirava de nit, quan podia passar qualsevol cosa. Finalment, la intermediació del secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va aconseguir encarrilar el conflicte. Mohamed VI va fer marxa enrere i va retirar els seus gendarmes. El Polisario feia el mateix diverses setmanes després.

Quan ja s’han complert 25 anys dels primers camps de refugiats sahrauís, res no sembla indicar que el conflicte estigui en via de solució. Els esforços dels enviats de l’ONU han resultat improductius i el Sàhara ha caigut en l’oblit de la comunitat internacional. El Marroc ha aprofitat la situació per oblidar totes les seves promeses. El referèndum entre els sahrauís no s’arribarà a fer mai i les promeses d’autonomia han estat aparcades. A canvi, s’ha incrementat l’arribada de marroquins a Al-Aaiun, les visites reials i també la inversió per atreure’s la voluntat dels ciutadans d’un Sàhara Occidental oblidat de tothom.

23-VII-17, A.S. Ruiz, lavanguardia