un malbaratament d’entre la meitat i els 3/4

Ahir a mitja tarda, a la via de la Conciliazione, un dels llocs més freqüentats de Roma, a quatre passes de la basílica de Sant Pere, continuava brollant aigua abundant al carrer. “Fa uns deu dies que estem així –va comentar Alessandro, recepcionista de l’hotel de quatre estrelles situat davant de la fuita–. Van venir els d’ Acea (la companyia d’aigües), van fer alguna cosa i van marxar. Però continua sortint aigua”. L’improvisat i generós rierol contrasta amb les dues fonts monumentals de la veïna plaça de Sant Pere, que estan apagades per ordre del Vaticà . Francesc és un papa amb una gran consciència ecològica i molt preocupat per l’accés universal a l’aigua potable. Va voler donar exemple d’austeritat davant la llarga sequera que pateix la Ciutat Eterna. Les pèrdues d’aigua per trencament de canonades i altres problemes a la xarxa de distribució, molt vella i amb un manteniment deficient, són una autèntica plaga. Es calcula que el 44,4% de l’aigua distribuïda a Roma es perd. Qui firma aquesta crònica va ser testimoni d’una gran fuita , també al carrer, que va trigar un mes sencer a reparar-se. En algunes ciutats de la regió del Laci el malbaratament hídric és encara més escandalós que a Roma. A Frosinone –que va tenir el trist privilegi, l’any passat, de ser designada l’urbs més contaminada d’ Itàlia – el 75,4% del cabal no arriba a l’aixeta dels usuaris. A Latina les pèrdues arriben al 67%; a Rieti al 53,8%. Davant d’aquest panorama no és estrany que la brusca caiguda de la pluviometria, unida a les altes temperatures, hagi desencadenat una emergència. No hi ha prou aigua per al consum. Desenes de localitats al voltant de Roma ja han tingut restriccions. A la capital havien de començar dilluns, però finalment s’han aconseguit evitar amb una solució salomònica –i provisional–, amb l’esperança que, mentrestant, arribin borrasques i s’alleugi una mica la situació. El governador del Laci , Nicola Zingaretti , divendres va anunciar que, malgrat una recent ordre seva en sentit contrari, es continuaria captant aigua del llac de Bracciano , a uns 50 quilòmetres al nord de Roma. En lloc dels 1.100 litres per segon habituals, seran 400 litres fins al 10 d’agost i 200 litres fins a final de mes. A partir del setembre, ja es veurà. El descens del nivell al llac de Bracciano , d’origen volcànic i molt popular per als amants del bany i de la vela , va ser el detonant de la crisi. Es va considerar que continuar traient aigua podria provocar un desastre ecològic amb repercussions en el turisme. A l’hora de la veritat les autoritats s’han adonat que els talls d’aigua rotatoris a Roma –es pensava en interrupcions de vuit hores–, a més de fer malbé la imatge internacional, podrien portar un problema sanitari molt seriós. No podia evitar-se, tècnicament, deslliurar els hospitals del racionament . A més, segons va publicar ahir La Repubblica , es va descobrir que interrompre completament el flux des de Bracciano causaria bosses d’aire a les canonades i residus, de forma que es posaria en perill encara més un sistema ja molt deteriorat i també la qualitat de l’aigua quan es reprengués la captació del llac. La gestió de l’emergència ha estat gairebé surrealista. El govern regional i el govern municipal s’han llançat mútuament les culpes en un exercici diari de demagògia i confusió. Són administracions controlades per partits diferents. El governador del Laci és del Partit Demòcrata (PD) i l’alcaldessa de Roma, Virginia Raggi , milita en el Moviment 5 Estrelles (M5E) de Beppe Grillo . Hi haurà eleccions regionals l’any que ve i això ha enterbolit el debat. Zingaretti ha estat molt agressiu amb Raggi . L’ha acusat de “descarregar sempre la responsabilitat en els altres”. “Amb aquest plantejament Roma corre el risc de morir”, va advertir el governador. Zingaretti , tot i això, ha jugat des del principi la carta populista sense assumir, tampoc, la seva part de culpa. Quan va revelar el problema a Bracciano i la inevitabilitat de les restriccions, el governador va sortir a la televisió i va demanar teatralment a Donald Trump que el visités per convèncer-se dels efectes de no actuar contra el canvi climàtic. Ni Zingaretti ni els qui l’han precedit al capdavant del Laci no tenen gaires raons per enorgullir-se. La regió presenta unes infraestructures molt degradades, començant per la xarxa de carreteres de la seva competència, en un estat calamitós, impropi d’un país de la UE i del G-7.

Lapax romana, doncs, s’ha imposat en la crisi hídrica, encara que se sap que és una treva fràgil. Els soferts usuaris es podran continuar dutxant aquest agost a qualsevol hora del dia, però la comoditat no els sortirà de franc. En vista de les inajornables millores que necessita la xarxa, ja es parla amb insistència d’una pujada de tarifes, el recurs fàcil dels gestors negligents i els polítics incapaços.

30-VII-17, E. Val, lavanguardia