Espanya cañí -246: els pares, primers sabotejadors de l’educació escolar

> dossier Espanya cañí <

La idea que l’espai escolar està envaint la llar colant-se en els plans de lleure de pares i fills i comprometent el temps lliure dels estudiants està calant en la societat, fins al punt que l’organització de progenitors més important d’ Espanya, la Confederació d’ Associacions de Pares d’ Alumnes ( Ceapa), majoritària a l’escola pública, ha cridat a la insubmissió demanant que els nens no presentin els deures escolars que els seus professors els demanin els caps de setmana de novembre. I aquest objectiu és només el començament, ja que en realitat es pretén que les feines obligatòries desapareguin del tot fora de l’escola.

https://abelfer.files.wordpress.com/2010/12/notasantesdespues.jpgEn unes instruccions la Ceapa proposa parlar amb el tutor i lliurar diverses cartes per explicar al director del centre i al tutor el motiu pel qual no es van fer els deures de la classe. Així mateix, enumera per a cada cap de setmana una sèrie de propostes lúdiques i educatives substitutives de les tasques extraescolars però que pretenen ampliar i millorar la cultura i la vida en comú de la família.

La campanya “No als deures” argumenta que, a més de la intromissió en la vida familiar i d’impedir el descans dels nens, els deures atempten contra la igualtat d’oportunitats perquè en cas de dificultat no tots els alumnes poden disposar d’ajuda extraescolar per consolidar el coneixement. Segons l’OCDE, fer més de quatre hores de deures a la setmana resulta ineficaç en alumnes amb alt i amb baix rendiment. A Espanya un alumne de 15 anys hi dedica una mitjana de 6,5 hores.

El Ministeri d’Educació va recordar que les escoles tenen autonomia de centre per determinar els deures escolars. Per la seva part, els principals sindicats de professors (CC.OO., el CSIF, l’ANPE i la UGT) respecten que s’obri el debat però consideren un despropòsit l’enfocament d’insubmissió que proposa la federació, ja que consideren que atempta contra la tasca docent i és un mal exemple de desautorització de l’escola per als fills.

3-XI-16, C. Farreras, lavanguardia