un franquisme sociològic dominant electoralment

Quan la Dory (que és blava) creuava un banc de meduses, una vegada rere l’altra els tocava els tentacles, perquè entre medusa i medusa s’oblidava la coïssor intensa, per a desesperació del seu amic Marlin (un peix pallasso taronja), incapaç d’entendre com la memòria de la seva amiga era impermeable fins i tot al dolor en la pròpia pell. Així que el col·lapse per corrupció del partit a València, el finançament amb diner negre de la seu nacional, les trames desarticulades en ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes per tot el país, l’intent d’enverinament de l’ Ebre per contractar la seva neteja, la imputació de centenars de càrrecs del partit en les diferents administracions, els comptes ocults a l’exterior, les amnisties fiscals a grans evasor o la instrumentalització dels cossos i forces de seguretat en la pugna amb els rivals polítics revelada aquesta setmana, per només citar alguns dels casos que han sacsejat el partit des del 20 de desembre –la memòria política a curt termini–, s’esfumen donant pas al mantra “ Génova, 13, Madrid”. Diu Andrew Stanton, director de Buscant en Nemo i Buscant la Dory, que l’absència de memòria permet a la Dory viure amb intensitat el present, ser entusiasta fins i tot per ficar-se en embolics. “Continua nedant, continua nedant”. 27-VI-16, P. Vallín, lavanguardia