BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Perquè no sabem entendre el que llegim?", Elena Jiménez

Comprendre el que llegim és vital en una societat en què cada vegada ens comuniquem més per escrit –watsaps, tuits, etcètera– i en què un missatge mal interpretat pot inflamar les xarxes socials immediatament. Malgrat això, els informes internacionals indiquen que el nivell de comprensió lectora dels escolars espanyols és molt inferior a la mitjana de l’OCDE i que només un de cada tres adults és capaç d’entendre un text llarg o comparar ofertes.

“Els fas als alumnes un examen amb preguntes tipus test i en finalitzar els demanes que posin el paper de cara avall, llegeixes les preguntes en veu alta i sempre sents algun ‘Ah, era això’, cosa que mostra que entenen la pregunta quan l’escolten ­però no quan la llegeixen ells ma­teixos”, exemplifica Elena Jiménez, professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Granada i presidenta de l’ Associació Espanyola de Comprensió Lectora.

Per abordar els motius d’aquestes dificultats i les possibles solucions, l’ Associació Espanyola de Comprensió Lectora ha organitzat el I Congrés internacional de Comprensió Lectora Infantil i Primària en línia i gratuït per a pares, professors i centres educatius del 18 al 22 d’abril. Jiménez participa amb una ponència titulada Per què els nens no comprenen el que llegeixen?

Té clara la raó?

En els estudis que estem realitzant veiem que hi ha una relació directa entre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la incapacitat de l’alumne de respondre a la frustració que li causa llegir una cosa massa llarga. Al món de les TIC preval la imatge sobre la paraula, la immediatesa, allò que és concís i ràpid. Per això molts xavals estan obsessionats amb la lectura vertical, l’ skimminglectura ràpida dels primers paràgrafs i els últims d’un text per fer-se’n una idea general), l’ scanning (lectura superficial a la recerca de les idees principals) i els programes informàtics per entrenar-se per tal de llegir més ràpid. Però la lectura, perquè sigui comprensiva, requereix el temps que requereix, més o menys segons la persona i les circumstàncies del moment.

Significa això que als nens d’avui els costa d’entendre el que llegeixen més que a altres generacions?

Ho desconec perquè les dades que tenim són de lectors actuals. Fa 50 anys hi havia menys lectors, perquè l’índex d’analfabetisme era més alt, però qui llegia, llegia més. D’altra banda, les TIC afecten la compressió lectora no només dels escolars, sinó de qualsevol usuari habitual, sigui quina sigui la seva edat.

Utilitzar les eines digitals ens resta comprensió?

La capacitat de comprensió depèn de molts factors, però l’ansietat que et produeix llegir alguna cosa quan no en tens temps o ganes, quan ho fas per obligació o quan penses que no pots dedicar tanta estona a una lectura, fa que el teu nivell de comprensió baixi. I la qüestió és que amb la tecnologia ens hem acostumat a consultar-ho tot immediatament, a llegir ràpid, d’un cop d’ull, i ens costa llegir amb atenció i tranquil·litat, entrar en una lectura profunda o filosòfica. Sovint el que ens falta és predisposició. Llegim amb una rapidesa que moltes vegades és innecessària.

De què depèn tenir més o menys comprensió lectora?

Deixant de banda dificultats externes com ara un dèficit d’atenció, una dislèxia, un trastorn de l’espectre autista o altres necessitats educatives especials, la comprensió lectora s’aconsegueix llegint. Si llegíssim més, la comprensió no seria tema de conversa.

Però com s’abocarà a la lectura algú que no entén bé el que llegeix?

Quan no entens el que llegeixes, el primer que has de mirar és per què, si pensaves en altres coses mentre llegies o si el que passa és que hi ha alguna paraula que no entens i no pots treure el significat pel context. I no atabalar-te, anar de menor format a més gran en els textos que llegeixes i buscar lectures que t’agradin. Si t’agrada l’esport, llegeix notícies esportives, i si t’agrada l’humor, pots practicar amb còmics o revistes il·lustrades. La clau és trobar una cosa que t’enganxi.

I com hem de bregar amb la tecnologia?

Cal investigar més en profunditat perquè hi ha qui afirma que les TIC estan empobrint els lectors i qui afirma que els lectors més competents manegen millor aquestes tecnologies. El que hem de tenir clar és que allò que més dificulta la nostra comprensió lectora és la rapidesa, la immediatesa i la promptitud, perquè la lectura requereix temps i un temps variable. No és el mateix llegir a l’autobús amb molt soroll de fons que fer-ho en un racó de lectura, ni que qui ho faci sigui una persona acostumada a realitzar diverses tasques alhora o algú que no tingui aquest entrenament.

10-IV-16, M. Rius, lavanguardia