l’Ajuntament de Barcelona acusa els Muñoz Ramonet
La causa per buscar la col·lecció desapareguda de Julio Muñoz Ramonet ha fet un tomb: el jutge ha acceptat que l’ Ajuntament es personi com a acusació particular, cosa que implica el primer reconeixement que les obres són patrimoni públic de la ciutat de Barcelona.
L’herència del polèmic financer de la postguerra té un doble vessant judicial: penal i civil. En el primer, la Fundació Muñoz Ramonet va presentar una querella contra les quatre filles per la desaparició d’una valuosa col·lecció d’art, que afirma que forma part del llegat que aquest home va deixar a la ciutat. Fins ara, aquest plet xocava amb un prejudici: ha estat vist als jutjats com un litigi entre dos particulars que pugnaven per uns béns: aquesta entitat i els descendents. Però això canvia amb la interlocutòria feta pública ahir, ja que el titular del jutjat d’instrucció número 29 ha acceptat que l’Ajuntament de Barcelona es personi com a acusació particular. Amb aquest pas es ve a reconèixer que hi ha una institució pública damnificada per l’amagament de la col·lecció. És a dir, que els q uadres són de tothom, i no pas d’un, que són patrimoni de la ciutat de Barcelona, cosa que, a més, pot tenir importants repercussions penals. I, encara més enllà, el jutge s’ha dirigit també a l’ Advocacia de l’ Estat perquè comparegui com a perjudicat.
Després d’un llarg temps d’impasse, el magistrat ha donat un nou impuls al cas. El març del 2014, la Fundació Muñoz Ramonet va presentar una querella per apropiació indeguda contra les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet. Com ja s’ha publicat, el financer va morir a Suïssa el 1991 i al seu testament va deixar a aquesta fundació el palauet del Marquès d’Alella, on vivia, i tot el seu contingut. La base de l’acció penal és que, en el moment de l’òbit, a la casa hi havia una valuosa col·lecció d’art, que quan l’Ajuntament va entrar en possessió de la finca, el 2013, no hi era.
El jutjat d’instrucció 29 va acceptar la querella i va citar a declarar com a imputades les filles, i aquestes van argumentar que vivien a Madrid. Per això es va sol·licitar a un jutjat d’allà que complís aquest tràmit, i dos anys després encara no s’ha fet. El magistrat de Barcelona ha reiterat que han de comparèixer de seguida. I, a més, una de les filles va argumentar que tenia problemes psicològics, i el jutge ha ordenat al forense que l’avaluï per saber si és veritat.
Finalment, el jutge enviarà una comissió rogatòria als Estats Units perquè declari com a testimoni Lori Gross, una experta en art de Harvard que, segons sembla, va valorar la col·lecció per a les filles de Muñoz l’any 1992, quan ja coneixien el testament a favor de la Fundació.
14-IV-16, S. Tarín, lavanguardia