"A un pas de la gloria o a un peu del ridícul", Pilar Rahola
A un pas de la glòria o a un peu del ridícul. I no em refereixo al resultat del procés en si mateix, perquè tant si el full de ruta assoleix els seus objectius com si es queda a mig camí pot transitar per les dues veredes: o donant una imatge seriosa i intel·ligent i una unió política sostenible; o perdent el GPS, fent-se el llit els uns als altres, rebaixant l'horitzó arran de terra i permetent que la mesquinesa guanyi la partida. El primer supòsit ens acosta a la glòria, a la categoria com a país, a la feina ben feta, a l'ideal d'excel·lència que històricament batega sota l'ambició de la nació catalana. El segon només ens pot portar al ridícul més gros de la nostra història. I el que és desgraciat del moment en què estem és que les dues opcions són possibles.
Són possibles i, ara com ara, em sembla que som més a prop del ridícul que de la glòria. Per descomptat encara hi ha temps per virar (no gaire) i el procés ens demostra que cada vegada que hem estat a la vora de l'abisme ens ha salvat la síndrome dels cinc minuts: cinc minuts abans de caure, hem trobat un paracaigudes. Però també és cert que Catalunya no pot viure eternament a punt d'un atac de nervis i que ja cansa tanta estupidesa. Ja s'adonen d'on som, els nostres líders?
Doncs som davant una ofensiva brutal de l'Estat, amb amenaces de suspensió autonòmica, risc d'invalidació del nostre president i, fins i tot, voluntat d'aplicar el delicte de sedició, amb la presó pertinent. A més, el PP ha convertit el tema de Catalunya en una pantalla per camuflar les seves vergonyes i s'alimenta del conflicte amb voracitat, de manera que l'ofensiva empitjorarà.
Amb el "tots a una" dels partits estatals (tret d'honroses excepcions), l'ús polític de la justícia, l'atac per terra, mar i aire dels mitjans espanyols i les amenaces en l'atmosfera, podem continuar fent el ruc? Estem donant una imatge infantil i il·lusa, mentre els grans juguen a enviar-nos a galeres. En un córner tenim la CUP amb les seves llistes negres i els seus xantatges; a l'altre, Junts pel Sí, que estan més pel sí que no pas junts, i les goles profundes de la qual s'atipen de malparlar els uns dels altres; en un extrem, dos líders, Mas i Junqueras, que últimament no sabem a què dediquen el temps lliure; i al mig camp, una ciutadania desconcertada que veu com arriba la marabunta i els nens s'estan barallant al pati. Ja n'hi ha prou. Feu els deures, arregleu els vostres greuges, arribeu a consensos, elaboreu estratègies intel·ligents i deixeu d'embolicar la troca catalana, que la veda s'ha aixecat i a l'altra banda han sortit a caçar. I si no sou capaços de fer bé les coses, plegueu veles perquè val més virar que embarrancar. Podem permetre'ns l'èpica d'intentar-ho i podem aspirar a la glòria d'aconseguir-ho, però mai no hauríem de permetrefer el ridícul. Així doncs, si us plau, reaccioneu.
3-XI-15, Pilar Rahola, lavanguardia