Espanya cañí -207: irresponsable nyap impune fins i tot amb el cementIri nuclear
> dossier Espanya cañí <
La polèmica pel cementiri nuclear que permetrà emmagatzemar els residus d'alta activitat que ara acullen les piscines dels centres nuclears ha tornat a empitjorar. A la decisió de la Comunitat de Castella-la Manxa d'impedir la construcció i ampliar la protecció mediambiental harespost el Ministeri d'Indústria decretant per llei la construcció per interès general. Un altreenfrontament en un llarg procés que va començar el 2009, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va plantejar lanecessitat de dotar Espanya d'un magatzem temporal centralitzat, i va continuar amb la decisió del nou Govern de Mariano Rajoy (2011) que fos el poble de Conca de Villar de Cañas el lloc que acollís el cementiri. Enfrontaments per una obra que té les veus a favor del sector, i en contra, les dels ecologistes. I, al mig, uns ciutadans que senten que tanta polèmica camufla la qüestió de fons: és segura la infraestructura que es projecta amb els nostres diners (mil milions d'euros)?
L'ombra del projecte Castor -construcció d'un dipòsit estratègic artificial de gas natural situat davant les costes de Castelló i Tarragona, al mar Mediterrani- plana sobre una ciutadania que recorda com, quan vacomençar la construcció d'aquest dipòsit, es va comprovar que provocava sismes. Tot plegat va acabar amb la paralització d'aquella obra magna i una indemnització a la constructora de més de 1.350 milions d'euros que van sortir directament de les butxaques ciutadanes (desembre del 2014).
I és que, al marge de la polèmica, la realitat és que els dubtes sobre la idoneïtat de l'emplaçament escollit a Villar de Cañas, un poble de menys de 500 habitants, es mantenen amb força. Sí, per molt que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) hagi donat per vàlid el lloc aquesta mateixa setmana i que el ministre José Manuel Soria hagi dit que, si no es construeix, el rebut de la llum pujarà un 30%. Perquè la qüestió no és nímia. No es parla de construir una sitja o una autovia, sinó de la construcció d'un dipòsit de residus altament radioactius.
Qui ho posa en dubte? Senzillament, els experts. A finals del 2014, el Col·legi Espanyol deGeògrafs (ICOG) emetia un comunicat en què criticava amb duresa la selecció de l'emplaçament, al·legant, a més a més, que els estudis geològics preliminars havien estat "molt insuficients i inadequats" i que s'havien seguit criteris "fonamentalment polítics".
A parer dels geòlegs, calia que el CSN analitzés "detalladament i amb el màxim rigor totes les variables de risc presents", així com que "prengués en consideració el factor temporal" perquè "la inversió efectuada no resulti frustrada". L'ombra del Castor plana sobre el magatzem.
No és l'única crítica. Un informe d'avanç d'avaluació elaborat per una consultora mediambiental, per encàrrec del CSN, alertava de l'aparició de "problemes greus en el futur en lesestructures de fonamentacióde les instal·lacions", si no es valorava "adequadament la informació geològica i geotècnica".
Del 2014 a aquest estiu els dubtes sobre la idoneïtat del terreny s'han dissipat? Gens ni mica, malgrat l'aprovació del CSN. El vot particular en contra de l'exministra socialista de Medi Ambient (els altre quatre consellers, dos dels quals nomenats pel PP, un altre pel PSOE i un per CiU, hi van votar a favor) Cristina Narbona deixa clar que els dubtes persisteixen ambforça. Narbona, defensora de la construcció d'un magatzem temporal centralitzat a Espanya, recorda que "molts" dels informes tècnics d'avaluació i notes informatives elaborades per diverses àrees de la Direcció Tècnica de Seguretat Nuclear (DSN) del CSN alerten "amb claredat sobre la mala qualitat dels terrenys de la parcel·la escollida" a Villar de Cañas. Adverteixen que són "inadequats tant des del punt de vista de la seguretat com des del punt de vista del previsible increment del cost".
Informes de l'àrea de Ciències de la Terra (CITI) també confirmen les característiques desfavorables al terreny de fonamentació del magatzem. Així, per exemple -indica Narbona-, una de les conclusions afirma textualment el següent: "S'ha constatat que els terrenys on s'assenta aquest emplaçament presenten diverses característiques desfavorables (...) relatives a la presència de materials amb presència de guix i materials argilencs en contacte amb l'aigua".
Els experts no dubten que es pugui construir el magatzem en aquest poble, ja que hi ha solucions tècniques per a gairebé tot. Però insisteixen que no s'haestudiat amb la profunditat que requereix una infraestructura d'aquestes característiques i, encara menys, el sobrecost de fer l'obra a Villar de Cañas. Per què no es fan les coses bé?
2-VIII-15, C. López, lavanguardia