Brussel·les investiga Espanya per ajuts il·legals del Govern a la banca
La Comissió Europea estudia si els ajuts fiscals que els països del sud de la zona euro -Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal- han concedit als seus bancs al llarg d'aquests darrers anys són contraris a les normes comunitàries i es poden considerar, per tant, ajuts públics il·legals. Uns incentius que Madrid, Atenes i Lisboa van dissenyar estant sota la supervisió de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europea i Fons Monetari Internacional) i sobre els quals Brussel·les ara té uns quants dubtes que vol aclarir.
Les indagacions es van posar en marxa el mes de desembre passat arran de les queixes efectuades per alguns eurodiputats d'altres estats membres, va explicar Alexander Winterstein, un portaveu de l'Executiu comunitari. A finals de l'any passat, la comissària de Competència, Margarethe Vestager, va enviar una carta als quatre països en què els demanava informació sobre la qüestió, per "entendre com funcionen aquestes mesures i decidir si hi ha ajuts públics o no", va dir el portaveu.
En el cas d'Espanya, el Govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2013 un canvi en l'impost de societats que ajudava els bancs a complir amb les noves exigències de l'Autoritat Bancària Europea, que després de la crisi econòmica obliga les entitats de la UE a augmentar les seves reserves de capital per garantir la seva solvència. Des d'aleshores, els bancs espanyols s'han pogut beneficiar de deduccions fiscals (més conegudes com a crèdits fiscals) avalades per l'Estat que els han ajudat a superar amb més facilitat les proves de solvència que el Banc Central Europeu va fer al sector l'any passat.
Després de la reforma legislativa, la banca ha pogut comptabilitzar 30.000 milions d'euros com a capital d'alta qualitat. Els bancs grecs, italians i portuguesos també s'han beneficiat d'aquestes mesures, i Brussel·les vol esbrinar si aquests incentius constitueixen ajuts d'Estat que violen les normes de competència.
"No és un cas fàcil, l'avaluació voldrà temps", va dir Winterstein, que va assegurar que en aquesta fase de la investigació "no tenim cap opinió de si hi ha ajuts públics o no". I va voler deixar clar que, de moment, només s'està recollint informació per decidir si s'ha d'obrir una investigació formal contra aquests quatre països.
Quan el Ministeri d'Economia va dur a terme la reforma, Espanya estava sota vigilància de la troica pel rescat europeu a la banca i va rebre assistència tècnica sobre com es podia aplicar la normativa. Llavors, Brussel·les va dir que aquesta seria compatible amb el memoràndum d'entesa del programa d'assistència al sector financer espanyol (...) sempre que no constitueixi una ajuda pública". Fonts del Govern espanyol asseguren que l'Executiu no està preocupat per les indagacions, ja que les deduccions fiscals "són per a totes les empreses".
8-IV-15, D. Rovirosa, lavanguardia