l’enginyeria fiscal també és enginyeria social, deslleial i injusta
L'evasió tributària, legal o il·legal, és el pa de cada dia dels multimilionaris que arriben a Aspen en jet privat Gulfstream per a una estada estiuenca en aquest resort de luxe entre boscos d'àlbers i els pics afilats de les Rocalloses.
Jeff Bezos, conseller delegat d'Amazon, el patrimoni del qual ja sobrepassa els 19.000 milions de dòlars, té una mansió familiar a la muntanya Vermella, darrere del poble de 8.000 habitants, amb un valor de vint milions de dòlars. Amazon només paga un 5% d'impostos als EUA i utilitza paradisos fiscals com ara Luxemburg, segons una investigació de l'agència Reuters.
Després hi ha els germans Koch, empresaris del petroli, financers del Tea Party i del negacionisme del canvi climàtic, amb una riquesa conjunta que excedeix els 50.000 milions de dòlars. Acaben de posar a la venda la seva casa de fusta amb vuit banys per 89 milions de dòlars. Els Koch insisteixen en les seves tertúlies llibertàries d'Aspen en què pretenen eliminar tots els impostos sobre beneficis i plusvàlues, i han finançat molts congressistes republicans a la recerca de l'impost zero.
Michael Dell (16.000 milions de plusvàlues), que té un ranxo de deu milions de dòlars als voltants del poble, va fer una operació d'adquisició de la seva pròpia empresa per evitar pagar milions de dòlars. Dell utilitza el paradís fiscal d'Irlanda per reduir els impostos a 1,5 milions de dòlars sobre gairebé 10.000 milions de beneficis.
John Paulson, el gestor d'un dels fons especulatius més grans del món, el patrimoni personal del qual ascendeix a 12.000 milions de dòlars, acaba de vendre la seva mansió del llac d'Aspen per 26 milions. Paulson, important font de fons per al partit republicà, acaba de destinar 450milions al paradís fiscal de Bermuda, part d'una opaca operació d'evasió fiscal transnacional.
Les estratègies d'evasió tributària de l'elit empresarial dels Estats Units i global que es reuneix per als esdeveniments de l'Aspen Institute han estat tolerades durant dècades, potser perquè empreses com Amazon, Dell i els fons d'inversió a Wall Street són donants importants per als partits.
Malgrat que es perdin milers de milions de dòlars a l'any a causa de l'evasió fiscal, hi ha desenes de loopholes, és a dir, forats, en el sistema que permeten reduir la factura tributària de les grans multinacionals. Segons càlculs del setmanari The Economist, les empreses estalvien impostos per valor de 150.000 milions de dòlars a l'any gràcies a estratègies d'enginyeria fiscal, i han aparcat dos bilions de dòlars en jurisdiccions molt generoses quant a polítiques tributàries.
Fins ara, el Congrés ha bloquejat totes les propostes de la Casa Blanca per forçar empreses multinacionals a repatriar una part més significativa de les seves rendes contributives. Però hi ha indicis aquesta setmana que Obama, a la recerca d'èxits concrets per millorar el seu llegat presidencial, està a punt de prendre mesures executives unilaterals per frenar l'evasió d'impostos de les grans corporacions. Després de pronunciar un discurs a Los Angeles a finals de juliol en què va arremetre contra les estratègies d'enginyeria fiscal de les multinacionals, Obama pretén actuar en les setmanes següents. Va qualificar de "deserció antipatriòtica" les estratègies de minimització tributària d'una sèrie d'empreses.
La Casa Blanca ha d'actuar contra les empreses que adquireixen filials estrangeres i després traslladen la seva seu fiscal a països on no han de pagar tants impostos. Amazon ja ho ha fet a Luxemburg. La cadena gegant de farmàcies Walgreens va estar a punt de traslladar-se al poble suís de Zug després d'adquirir la cadena britànica Boot's. Boot's ja utilitza el petit cantó de Zug, amb 20.000 habitants i més de 30.000 empreses registrades, per minimitzar els seus costos tributaris a escala mundial.
Després de les advertències que Obama podria actuar, Walgreens es va fer enrere. Tot i això, una altra empresa, la farmacèutica AbbVie, amb seu a Chicago, va adquirir la britànica Shire el mes passat i pretén desplaçar la seva seu al Regne Unit, on pagaria un 13% en impostos, enfront del 22% als EUA. És una de les moltes multinacionals que evadeixen legalment impostos mitjançant el trasllat de seus fiscals.
"M'és igual que -les operacions d'evasió fiscal- siguin legals, són injustes", va dir Obama a Los Angeles. La Casa Blanca respon a una carta enviada per la senadora per Massachusetts Elizabeth Warren, l'esperança de l'esquerra demòcrata i possible rival de Hillary Clinton a les primàries, que insta la Casa Banca a aprofitar els poders presidencials i fer alguna cosa unilateralment contra l'evasió fiscal corporativa.
En un moment de recrudescència de la política de classes als EUA, plantar cara a l'elit corporativa d'Aspen pot donar resultats a les urnes i els sondejos. Ja no hi ha gaire admiració per la gent VIP que circula pels carrers pintorescos del poble amb Ferrari, compra vestits de Prada o Louis Vuitton i ornaments de plata de la casa Buccellati Milano en forma de bisó i es gasten milers de dòlars en sopars de guisat d'ant i salsitxa de faisà al restaurant Cloud Nine Nine.
L'excel·lent salut de l'elit a la muntanya contrasta amb una classe mitjana amb una renda que s'ha estancat des de fa dècades. "A Aspen tinc quatre llocs de treball per poder pagar el lloguer -diu l'Elisa, cambrera del centre cultural Woody Creek, a prop d'Aspen-. Potser hauré de tornar a Texas". Hi ha un èxode de residents de classe mitjana que no poden competir amb els executius al mercat de l'habitatge.
En els propers dies, Barack Obama anunciarà mesures concretes, segons fonts informades. Obama "està explorant una sèrie d'accions executives que poden frenar la marea -diu Katrina van den Heuvel, directora de la revista The Nation-. Hi ha diverses opcions prometedores". S'espera un anunci del Tresor de nous reglaments per reduir els incentius de traslladar les seves seus tributàries. L'eliminació d'aquestes estratègies d'evasió fiscal suposaria ingressos de 20.000 milions a Hisenda als Estats Units, segons els càlculs d'un comitè de tributació del Congrés.
16-VIII-14, A. Robinson, lavanguardia