quan el Govern governa contra els ciutadans: marca Barcelona

Des que el Govern d'Espanya va retirar fa dos anys la potestat de Barcelona per tutelar el registre de la seva pròpia marca, s'està desenvolupant en diverses instàncies judicials i administratives una batalla legal en la qual fins ara la capital catalana s'havia emportat totes les derrotes.

Fins ara, perquè la resolució sobre el cas dictada per l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior de la Unió Europea, a finals del mes de juliol passat, ha donat per primera vegada i en contra el criteri de l'Administració espanyola, la raó a l'Ajuntament.

L'aval europeu té poca importància en termes jurídics, encara que sí que és rellevant des del punt de vista polític. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques és l'organisme que té potestat en l'àmbit espanyol per determinar què es pot registrar i com es gestiona aquest registre.

La decisió d'aquesta agència europea afecta la primera d'aquestes qüestions, és a dir, què es pot registrar i què no. I dóna la raó a l'Ajuntament en el sentit que el topònim Barcelona pot ser una marca col·lectiva. En canvi, l'Oficina de Patents i Marques, que depèn del Ministeri d'Indústria, va considerar el contrari i va resoldre, el juliol del 2012, que Barcelona no podia ser considerada una marca col·lectiva. Curiosament, tant la declaració contrària als interessos de l'equip de Xavier Trias, la de l'oficina espanyola, i la decisió de l'agència europea, favorable a l'Ajuntament, no s'ha produït a instàncies del mateix municipi, sinó d'un particular, l'empresa Peritos Judiciales Barcelona, que va emprendre una particular guerra jurídica contra la creació del registre de la marca a Barcelona.

La pugna pel registre de la marca col·lectiva Barcelona forma part de l'agre quadre polític d'aquests anys. De fet, amb l'anterior govern de Zapatero, Barcelona va aconseguir posar en marxa la seva pròpia oficina d'inscripcions després del reconeixement de la marca.

Però amb l'arribada del PP i el canvi de director a l'oficina, l'Administració central va decidir canviar de criteri -basant-se en les noves directives comunitàries- i va fer marxa enrere. A partir d'aquell moment va començar el plet que ja ha arribat a la sala cinquena del contenciós administratiu.

L'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa a començaments del 2013 una oficina de la marca Barcelona, d'acord amb el sector privat, l'activitat de la qual ara per ara és nul·la.

La segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament, Sònia Recasens, va valorar positivament la decisió de l'agència europea i va expressar la seva confiança en què aquesta decisió "serveixi perquè el Govern espanyol rectifiqui".

13-VIII-14, J.V. Aroca, lavanguardia