Bèlgica inicia la regulació de l’eutanàssia amb menors
Bèlgica va camí de convertir-se en el primer país del món en legalitzar l'eutanàsia als menors d'edat. Després d'un llarg i ric debat, la proposta per ampliar l'actual llei de mort assistida -aprovada el 2002- va complir ahir el primer tràmit parlamentari amb la seva aprovació en les comissions d'Assumptes Socials i de Justícia del Senat belga per 13 vots a favor i quatre en contra. 
La mesura ha suscitat un ampli debat social, encara que segons les últimes enquestes tres de cada quatre belgues estan a favor. Per als seus detractors, no es tracta d'un problema urgent i es corre el risc de banalitzar l'eutanàsia. Els defensors responen que l'intolerable és la manca de resposta a un drama real per minoritari que sigui. Segons testimonis de metges i infermeres hi hauria entre 10 i 15 casos a l'any, la majoria malalts de càncer.
D'acord amb el projecte de llei, un menor d'edat es podrà acollir a l'eutanàsia si té malalties que li ocasionen "patiments físics insuportables i inajornables", es troba en la fase final de la malaltia i té l'acord explícit dels pares i el permís d'un equip mèdic independent. La llei no preveu un límit d'edat, com a Holanda, on només està prevista per a majors de 12 anys. El límit que es preveu és que l'afectat tingui capacitat de discerniment, una cosa que haurà de ser verificada per un psicòleg. Són condicions més estrictes que les que regeixen per als adults, que també poden al·legar patiments psicològics insuportables i ni tan sols no han d'estar en la fase terminal d'una malaltia per sol·licitar-la. Aquestes zones grises de la llei belga sobre l'eutanàsia han donat peu a alguns casos polèmics, com la mort assistida d'una dona que tenia depressió, dos bessons sords i en via de quedar-se també cecs o un transsexual després d'una fallida operació de canvi de sexe.
Els líders religiosos del país es van declarar "amoïnats" fa uns dies per la "creixent banalització" de l'eutanàsia i van firmar una declaració conjunta en què advertien contra la seva extensió a menors. És una forma de "falsejar la seva facultat de judici i per tant la seva llibertat", afirmen els representants de les religions catòlica, protestant, musulmana i jueva, entre d'altres. Nombroses associacions professionals i organismes de la societat civil han donat suport a la mesura. "Siguem clars, com a metges no busquem aquestes situacions, però es tracta d'una realitat. En aquestes condicions, el nostre deure és ajudar el pacient, preferentment de la manera més humana i responsable", argumenten 16 coneguts pediatres belgues en una carta oberta publicada en la premsa.
En ser una qüestió d'ordre ètic, no hi va haver consignes dels partits sobre l'orientació del vot i els senadors van poder pronunciar-se en funció de la seva llibertat de consciència. Els partits democristians de Flandes i Valònia s'oposen a la mesura, impulsada per socialistes i liberals. El suport del partit sobiranista flamenc N-VA ha suplert la falta de suport dels conservadors.
El projecte ha de rebre encara la llum verda del ple de les dues cambres, però l'àmplia majoria aconseguida ahir indica que no tindrà gaires problemes per ser aprovada, el que serà difícil és que això s'aconsegueixi abans de maig, quan acaba la legislatura.
28-XI-13, B. Navarro, lavanguardia