el prohibicionisme és la font de poder de les màfies
La negativa és clara i taxativa. “No podria fer una excepció? Ja sap que sóc client habitual... “No, ja li he dit que no”. El venedor de licors no es deixa intimidar. És dissabte a la nit, la gent s’emborratxa per tot arreu, però ni així.
Al centre d’Istanbul, durant les setmanes posteriors a la prohibició a Turquia de vendre alcohol de deu de la nit a sis de la matinada, és habitual recórrer tres o quatre bakkal –botigues de queviures– fins a trobar un venedor disposat a saltar-se la nova llei. La majoria tenen por de les multes.
La llei va entrar en vigor el setembre passat. Segons els seus defensors es tracta d’una mesura que pretén allunyar el jovent dels efectes nocius de l’alcohol. Tanmateix, l’oposició laica assegura que es tracta d’una altra mesura més d’islamització de la societat.
Sigui com sigui, des que es va fer oficial el canvi legislatiu la demanda no ha cessat: el consum d’alcohol es manté estable, fins i tot amb un lleu ascens. I per això alguns colmados, bars i restaurants han hagut d’aguditzar l’enginy per satisfer-la.
Així, a poc a poc, en diverses ciutats turques la venda clandestina de licors a la nit s’ha tornat habitual. En general se serveixen directament a l’habitatge en qüestió gràcies a motociclistes. Alguns d’ells, habituals en el transport de pizzes i altres menjars, troben ara la seva feina força més lucrativa que abans, atès que els preus al mercat clandestí són més elevats que els de les hores permeses.
La raó no és fútil: si són descoberts, el seu patró haurà de pagar una multa que oscil·la entre les 10.000 lires (3.700 euros) i les 500.000 (185.000 euros). Per aquest motiu, el preu de les begudes nocturnes es pot arribar a triplicar.
Des que el partit islamista Justícia i Desenvolupament (AKP) va arribar al poder el 2002, la seva pressió per islamitzar la societat turca ha estat gradual però efectiva a llarg termini.
El seu líder, el primer ministre Recep Tayyip Erdogan, constatava que la venda d’alcohol continua sent legal. Alhora emfatitzava el seu desig: “Si beus, vés-te’n a beure alcohol a casa teva”. Per la seva banda, el viceprimer ministre, Bülent Arinc, tampoc no va tenir pèls a la llengua quan va confessar que, si depengués d’ell, la venda d’alcohol estaria prohibida.
De fet, el debat a Turquia ve de lluny. Diversos sultans otomans van intentar il·legalitzar la beguda, però també n’hi va haver que no feien escarafalls davant el bon vi.
De les ruïnes de l’imperi va néixer el 1923 un país amb un estricte laïcisme que va promocionar entre les noves classes altes el consum de la beguda nacional, el raki (de 45 graus). I no és un secret a Turquia que el seu creador, el president Atatürk, va morir de cirrosi (i li agradava el raki).
17-XI-13, R. Ginés, lavanguardia