música, sí, sisplau; martiritzar els veïns, no, plagui o no
La Cristina, en Max i en Joan Carles proven de guardar les seves notes per a ells mateixos. Tots tres són músics, estudiants del grau superior al Taller de Músics, i comparteixen pis a Barcelona. Els seus veïns, tanmateix, encara no els han sentit tocar encara. La Cristina s'estima més no desenfundar el saxo tenor en aquest pis de lloguer del barri de Sant Andreu. "Em fa cosa, se sent molt i no vull molestar ningú, així que prefereixo practicar a l'escola", explica després d'una classe. El Taller de Músics posa sales d'assaig a disposició dels alumnes. Dimecres la Cristina n'havia reservat una amb dos companys. "Practico unes tres o quatre hores al dia, depèn del temps que tingui", explica. En canvi, a casa dels pares sí que tocava alguna d'aquestes balades jazz que tant li agraden, o potser algun tema de Dexter Gordon o John Coltrane, dos dels seus músics preferits. "Mai no hi va haver problemes amb els veïns, fins i s'apropaven a la finestra per escoltar-me", afirma. El cas de Laia Martín, tanmateix, l'ha impressionat. "M'estimo més evitar problemes i buscar altres llocs per assajar", reconeix. En Max toca el piano i en aquest pis que comparteix amb els seus companys del Taller de Músics practica sense que ningú se n'assabenti. "Tinc un piano elèctric i em poso els auriculars, així no molesto", diu. El piano de cua el toca a casa de la seva mare, on tampoc no ha viscut cap conflicte. "Quan practico allà, em poso unes normes: sempre paro abans de les deu de la nit, per exemple", comenta en Max. Les bateries solen ser els instruments que més se senten, i els que porten més problemes. És el que toca en Joan Carles, el tercer company de pis. Però també hi ha una solució per practicar a casa sense fer-se notar: bateries elèctriques -amb auriculars- o bases per a la tècnica de braços -no sonen-.
La sala d'assaig on tocaven dimecres els tres nois és just a sobre d'una biblioteca, però els usuaris no noten que comparteixen edifici amb el Taller de Músics. Tota l'escola ha estat insonoritzada. Lluís Cabrera, el director, assegura que està molt sorprès pel cas de la pianista de Puigcerdà: "No sé com es pot arribar a aquest grau de falta d'entesa". Cabrera creu que els músics es poden sentir desprotegits en veure això. Tot i així, assegura que els estudiants no solen tenir grans dificultats per practicar a casa. "En algun cas més problemàtic, sobretot amb bateries o contrabaixos, hem recomanat a l'alumne que insonoritzi l'habitació, i l'assumpte se soluciona en un sol dia", afirma.
Un estudiant de piano de grau superior ha d'estudiar una mitjana de tres a cinc hores diàries, en l'especialitat de música clàssica, per anar bé, explica Jordi Camell, professor de piano i cap del departament de Música Clàssica i Contemporània de l'Esmuc. Les hores d'assaig depenen de l'instrument i de l'habilitat de l'alumne. Encara que cap professor no considera positiu allargar les pràctiques massa. "Tocar set o vuit hores diàries pot ser contraproduent, produeix mecanització en la interpretació i risc de lesions", diu Estapé. Tant el Conservatori del Liceu com l'Esmuc disposen de sales d'assaig per als alumnes. "D'una manera o una altra, tothom acaba assajant el que necessita", continua Camell. Aquest pianista i ara professor recorda com al seu primer habitatge a Barcelona va haver d'insonoritzar l'habitació on practicava. "El veí de baix va venir a veure'm al cap d'un mes d'haver-m'hi instal·lat i em va dir: 'M'agrada molt la música, però no puc més', així que hi vaig posar remei", recorda. Insonoritzar de manera adequada una habitació costa entre 15.000 i 20.000 euros...
La música, doncs, contamina? Pot arribar a ser molesta, molt molesta, en determinades condicions, reconeixen al sector de les escoles. Però la pena de presó per a una família és vista com un fet fora de lloc. Seria molt sorprenent, diuen, que les notes d'un piano tinguin conseqüències penals més grans que un abocament ingent de petroli.
17-XI-13, M. Gutiérrez, lavanguardia