Projecte Castor: uns altres 1.300 milions que pagarem, com a contribuents i com a consumidors
La paralització del magatzem gasístic Castor pot acabar costant centenars de milers d’euros als contribuents. L’empresa controlada per la constructora ACS i la canadenca Dundee hi ha invertit fins ara gairebé 1.300 milions d’euros, una xifra que fonts del sector gasista consideren “una barbaritat”. Florentino Pérez, president d’ACS, encara no ha donat cap explicació del que ha passat. El seu grup empresarial està en plena voràgine de reducció del seu voluminós deute i no sembla probable que vulgui assumir cap responsabilitat.
El risc de l’operació no era, per a ACS, excessivament elevat. En teoria, una vegada finalitzada l’operació, el conjunt dels operadors del sector pagarien a Castor per emmagatzemar el gas i repercutirien després aquest cost a la factura dels clients. No és necessari “sortir a vendre” el producte, com han de fer habitualment els empresaris. El negoci dels magatzems de gas és “captiu”. A Espanya només n’hi ha actualment quatre en funcionament i les empreses del sector no tenen més remei que contractar-loss. A més, com que “el projecte ha sortit de mare” –o això denuncien al sector–, el sobrecost acabaria influint en un increment, impossible de saber avui dia, de la tarifa.
Però aquesta hipòtesi, que és la més favorable per a l’empresa, apareix avui com molt llunyana. “Al marge del que decideixin els tribunals, quin govern s’atreveix ara a donar l’autorització per ficar gas en aquest magatzem? Qui amb prou seny ho tornaria a intentar?”, comenten des d’una de les grans empreses energètiques de l’Ibex 35. Encara no hi ha res segur, tot i que cobra molta força la possibilitat que Castor no arribi a posar mai en marxa el magatzem submarí. En aquest cas, tornarien a pagar, gairebé amb tota seguretat, els consumidors, però de manera indirecta. La raó és que, en primer lloc, Escal, l’empresa responsable del projecte, intentaria acollir-se a les clàusules de la concessió que aparentment li permeten retirar-se en qualsevol moment, lliurar la instal·lació a l’Estat i reclamar una compensació per recuperar el capital i tornar els deutes contrets.
Escal amb prou feines ha invertit capital propi en la construcció, cosa que constitueix una pèssima perspectiva per a tots els creditors en el cas que arribi al col·lapse. La companyia està liderada pel grup constructor i de serveis ACS (66,7%), i Dundee en té la resta (33,3%), però els recursos enterrats a la instal·lació no eren seus.
Quan Escal va rebre l’autorització de Miguel Sebastián, ministre d’Indústria, el 2008 –un contracte per 30 anys sense cap concurs–, l’empresa va contractar CaixaBank i el Santander per obtenir finançament. Totes dues entitats, juntament amb Natixis, BNP Paribas, Bankia, Société Générale i Calyon, van coordinar una emissió de deute (bons) per valor de 1.400 milions d’euros, que van col·locar sense més dificultats entre un nombrós grup d’inversors institucionals, això és, fons sobirans, d’inversió i de pensions de tot el món.
Però què passaria si Castor es veu al final abocat a la suspensió de pagaments i no pot tornar els diners? El més probable és que els bonistes ho perdessin gairebé tot. Una part estaria, això sí, coberta pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) –un organisme propietat dels estats membres de la UE–, que va facilitar l’emissió d’aquests 1.400 milions donant el que es coneix com una garantia subordinada. És a dir, cobrint en part les pèrdues a les quals no pogués fer front Castor. Això implica que, al final, serien tots els europeus els que suportarien el fiasco ordit fa uns anys als despatxos de la capital per Miguel Sebastián i Florentino Pérez.
Els dos principals protagonistes d’aquest fracàs tenen ja sobre l’esquena un rècord ben trist. “És la primera vegada en la història gasista d’Espanya que una infraestructura creada per transportar, transformar o emmagatzemar el gas no funciona”, diuen fonts coneixedores de la situació. “Això no havia passat mai, en quaranta anys, des que Gas Natural va obrir la primera planta de gas a Barcelona”, continuen aquestes fonts.
El projecte Castor encara no ha mort definitivament, malgrat que sembla ferit de mort. Miguel Sebastián és fora de la política, mentre que Florentino Pérez intenta salvar tant sí com no ACS, que l’any passat va perdre gairebé 2.000 milions d’euros. Amb tot, la dimensió econòmica del desastre encara s’ha de conèixer.
6-X-13, L. Agustina, lavanguardia
el Projecte Castor provoca creixents terratrèmols a Vinarós i el Delta de l’Ebre