primers retrocesos de la Mutilació Genital Femenina, cal redoblar els esforços
Els experts de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), en una reunió celebrada fa uns mesos a la seva seu de Nova York, van alertar que 30 milions de nenes menors de 15 anys corrien el risc que els practiquessin l’ablació. Aquesta xifra s’ha vist confirmada ara en un informe de l’Unicef, l’organisme de l’ONU dedicat a la infantesa, en què també es destaca un aspecte positiu: la mutilació genital ha experimentat una disminució significativa.
Malgrat que continua arrelada en diversos llocs, l’organització assenyala que les nenes són menys propenses a patir aquesta mutilació del que ho eren les grans en més del 50% dels 29 països de l’Àfrica i l’Orient Mitjà en els quals es concentra aquesta pràctica.
Aquest decreixement s’il·lustra amb l’evolució registrada a Egipte. L’estudi indica que el 81% de les joves d’entre 15 i 19 anys han passat per aquesta experiència. Un percentatge elevat, però en què s’observa un notable descens si es compara amb el 96% de les dones que estan a la franja dels 40 anys.
Segons les Nacions Unides, hi ha més de 125 milions de nenes i dones que han sobreviscut a l’ablació. Malgrat que manté un alt nombre de defensors, potser perquè són moltes les que poden explicar aquesta experiència, cada dia són més les que s’hi oposen, una cosa que s’observa més en les joves que en les generacions precedents. “El fet que les joves hi estiguin en contra ens dóna l’esperança que elles seran capaces de frenar la mutilació dels genitals en les seves filles”, ha declarat Claudia Cappa, una de les autores de l’informe.
Per continuar amb l’exemple d’Egipte, on el 91% de les dones d’entre 15 i 49 anys han sentit aquest dolor, l’estudi afirma que “només un terç” de les adolescents que van participar en les enquestes estan disposades a continuar-lo. El resultat puja a dos terços entre les grans.
La feina de l’Unicef aporta una perspectiva dels països en els quals aquesta pràctica es manté de forma habitual. A més del reiterat Egipte, a Somàlia (98%), Guinea (96%) i Djibuti (93%) encara estan per sobre en aquesta classificació de la tortura. Per sota hi ha Eritrea i Mali (89%) i el Sudan (88%).
Aquest informe és el primer en què l’Unicef ha entrevistat dones de tots els grups d’edat, partint de les dades del cens. Un estudi anterior, que es va fer fa vuit anys, es va centrar en 30 enquestes realitzades a 20 països. En aquesta ocasió s’han dut a terme 74 treballs de camp als 29 països.
El 1997, Efua Dorkenoo, llavors responsable del grup d’experts de l’OMS per a l’ablació, predeia que aquesta brutal pràctica desapareixeria al cap de tres generacions. En alguns països, com ha anunciat l’Unicef, la seva prevalença ha baixat a la meitat, mentre que en d’altres continua practicant-se en proporcions altíssimes. Hi ha una dada, enmig de tanta xifra, especialment destacable: augmenta el nombre d’homes contraris a l’ablació. Al Txad, a Guinea i a Sierra Leona hi ha més homes que la rebutgen que no pas dones.
Sempre han estat dones les que han educat en el masclisme tant els fills com les filles. Les guardianes de les essències. Fins ara, una noia que no hagués estat sotmesa a l’ablació no només era rebutjada pel grup, especialment per les seves companyes, sinó que no era apta per al matrimoni.
L’estudi no explica els perquès masculins per rebutjar aquesta mutilació mil·lenària. Pot ser que sigui perquè han vist els efectes nefastos que ha tingut en les seves pròpies mares o germanes. O simplement que, havent mantingut relacions sexuals amb dones que han patit l’ablació i d’altres que no, han gaudit més amb aquestes últimes, com reconeixen alguns quan els ho pregunten. Com més avanci el rebuig de l’ablació entre els homes, abans s’acabarà aquesta tortura per a les nenes i les dones.
24-VII-13, F. Peirón/I. Ramos Rioja, lavanguardia