el dèficit fiscal de cada resident a Catalunya és de 2.260 euros, i creixent?!, què/qui el reb?

S’incorre sovint en l’error de relacionar el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta d’Espanya amb els ajuts i els subsidis que reben les comunitats autònomes econòmicament més deprimides. Quan es fan públiques les balances fiscals i es constata que els catalans paguen cada any en impostos milers de milions que no els reverteixen en res, sol sorgir la idea que són diners que es destinen a mantenir la sopa boba de gent que no treballa. Automàticament, aquesta actitud és presentada com a prova de la insolidaritat que caracteritza els catalans rics amb els espanyols més pobres. La realitat és, però, que el dèficit fiscal català puja a 16.000 milions d’euros cada any i el que s’emporta, per exemple, el subsidi agrari a Andalusia, tot just arriba a 200 milions. En canvi, per reflotar Bankia ja s’han enterrat més de 20.000 milions. L’Estat es nega a publicar balances fiscals no perquè posi en evidència el PER d’Extremadura, sinó perquè demostra que els diners que paguen els catalans de més no se’n van al sud, sinó que es queden... a la llotja del Bernabeu. Els subsidis són el donatiu més barat que ha inventat l’oligarquia de la capital, disfressada d’espanyola, per garantir el suport polític dels aceituneros altivos als seus señoritos.

Catalunya manté amb l’Estat un dèficit fiscal del 8,5% del seu PIB, que equival a 16.543 milions d’euros a l’any. Aquestes són les xifres que va donar a conèixer ahir el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, en fer públic el resultat de la balança fiscal corresponent a l’exercici del 2010 i que confirma la tònica d’un dèficit fiscal crònic –situat en una mitjana del 8,1% del PIB i de pràcticament 15.000 milions d’euros anuals– des que el 1986 la Generalitat va començar a comptabilitzar aquestes balances fiscals amb metodologia comparable.

L’actual titular d’Economia era la segona vegada que feia públiques les balances fiscals de Catalunya: el 12 de març del 2012 per actualitzar-les entre els exercicis del 2006 i el 2009 i ahir per publicar les dades del 2010, les últimes de què es disposa, en compliment del mandat del Parlament de fer-les conèixer anualment d’ara endavant. En els dos casos, i d’acord amb el criteri adoptat ja per l’antecessor, Antoni Castells, el resultat de la balança fiscal s’ha calculat de dues maneres: segons el flux monetari (el que té en compte en quin territori gasta els diners l’Estat) i segons el flux de benefici (el que considera a qui beneficia la despesa que fa l’Estat amb independència d’on la fa). Amb les dues fórmules el balanç per a Catalunya és negatiu, tot i que força més amb la del flux monetari, que, segons la Generalitat, és el criteri més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori i que, de fet, és en el que històricament basa tots els càlculs sobre el dèficit fiscal amb l’Estat.

PAquesta fórmula certifica que el 2010 Catalunya va mantenir els mateixos paràmetres de dèficit fiscal que el 2009 (8,5% i 16.543 milions davant 8,4% i 16.409 milions), que es tradueixen en 2.260 euros per cada català, més del doble de la primera xifra del 1986 (1.092 euros). Uns números que surten del fet que Catalunya aporta el 19,4% del total d’ingressos de l’Administració central i la Seguretat Social (superior al seu pes del 18,6% en el PIB del conjunt de l’Estat) i en rep tan sols el 14,2% (inferior al 16% que representa la seva població en el total de l’Estat). És a dir, en un pressupost equilibrat convenientment neutralitzat pel nivell d’endeutament que assumeix cada territori, Catalunya va aportar el 2010 a l’Estat 61.872 milions d’euros i en va rebre tan sols 45.329, xifra que dóna la diferència negativa de 16.543 milions.

er fer-se una idea aproximada de la magnitud que representa aquest dèficit fiscal, Andreu Mas-Colell va explicar que amb els esmentats 16.543 milions d’euros el Govern podria fer front a tota la despesa que representa l’Estat de benestar, o sigui, educació, sanitat i serveis socials. Si els mateixos percentatges es calculen amb el mètode del flux de benefici, les xifres resultants són una mica inferiors, però tot i així negatives per a Catalunya, que en aquest supòsit hauria aportat 60.577 milions i n’hauria rebut 49.319, això és 11.258 menys (el 5,8%). Es miri com es miri, la situació, segons el parer de la Generalitat, és greu, i ho és encara més si de la redistribució de recursos dins de l’Estat espanyol s’exclou la Seguretat Social, atur inclòs. En aquest cas, el que aporta Catalunya al conjunt d’Espanya és el 19,5% del total i el que en rep només l’11,3%, la qual cosa representa un desequilibri de més del 40% entre un concepte i l’altre, o sigui, que de cada euro que l’Estat recapta a Catalunya 42 cèntims no hi tornen mai.

22-V-13, J. Barbeta/J. Gisbert, lavanguardia