la (des)vergonya de la partitocràcia amb el seu Tribunal de Comptes
Sis mesos. Aquest és el termini de què disposa el Tribunal de Comptes per emetre l’informe de fiscalització dels comptes dels partits polítics una vegada rebuda la documentació. Que només s’hagi emès des que es va aprovar la llei el 2007 el corresponent a aquell any diu molt sobre l’actual situació d’aquest òrgan. El president del mateix Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, ho reconeixia aquesta mateixa setmana en una compareixença al Congrés per donar la seva opinió sobre la llei de Transparència. El departament de partits polítics del tribunal, responsable també d’auditar els comptes de totes les campanyes electorals, només comptava fins ara amb 12 auditors que han estat reforçats recentment amb 14 companys més. Álvarez de Miranda es va comprometre davant la comissió mixta per al Tribunal de Comptes a concloure els informes dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011 abans que conclogui el present any.
Millor que sigui així perquè la pròpia llei contempla que les infraccions dels partits polítics prescriuen al cap de quatre anys i que el temps comença a córrer “en el moment de la comissió de la infracció”.
Això és, les infraccions detectades sobre el que va succeir en l’exercici del 2007 ja han prescrit per la lentitud del Tribunal de Comptes. Però també les del 2008 encara que l’informe fiscalitzador es presenti d’aquí uns dies. Depenent de la celeritat amb què treballin els empleats de l’esmentat tribunal, és probable que també prescriguin les del 2009.
A més, no deixa de ser curiós que el termini per a la prescripció sigui de quatre anys quan, per exemple, els delictes fiscals prescriuen als cinc anys. Potser es mereixen els partits polítics un millor tractament que la resta dels ciutadans i les empreses?
17-II-13, lavanguardia
