’Cleptopia’, Jordi Graupera
Matt Taibbi és un periodista càustic i maleducat que escriu sobre política i economia en la revista americana Rolling Stone. Llegir els seus articles és com afegir-li una cullerada de laxant al cafè matinal. És molt d´esquerres, i no desaprofita cap oportunitat per denunciar la connivència dels dos grans partits americans. Aquesta mateixa setmana ha publicat la llista de donants de les campanyes de Romney, Obama i Bush sota el títol: "Els millors polítics que els diners pot comprar." És un gran demagog, però amb una característica fantàstica: es documenta obsessivament. Una vegada té les dades en el seu lloc, i el relat incendiari a punt, tòfona els textos amb els insults i les paraulotes més originals i divertides de la premsa nord-americana.
En 2009 va publicar un article sobre Goldman Sachs que li va situar en el centre de l´escena. La frase cèlebre: "El banc d´inversió més poderós del planeta és un immens calamar vampir, adherit a la cara de la humanitat, que succiona despietadament qualsevol cosa que faci olor de diners." Més enllà de la retòrica anti Wall Sreet, Taibbi va trobar un filó en els successius rescats del Govern als bancs. És igual que siguis conservador, liberal o progressista, la pornogràfica quantitat de diners públics que s´ha destinat a sanejar entitats financeres corruptes que sabien que arriscaven massa amb la compra-venda d´actius plens de merda tòxica (i que van mentir als seus clients per encasquetar-los-hi, mentre apostaven en contra seva) no hi ha manera de justificar-la. Ni tan sols des del pragmatisme: on està el crèdit que havia de fluir? L´intervencionisme estatal i el corporativisme financer anant plegats als prostíbuls de luxe dels paradisos fiscals. Taibbi ha reconstruït la infame història d´aquests rescats; ha denunciat les regulacions existents que propicien les bombolles i els seus esclats, i les corruptelas dels polítics americans quan negocien amb lobbies econòmics, industrials i sindicals -la mala llet contra la reforma sanitària d´Obama és de matrícula-.
Tot això es va convertir en un llibre en 2010 titulat Griftopia,que el meu amic Pablo Bustinduy acaba de traduir a l´espanyol com Cleptopía. La tesi és que el sistema polític i econòmic nord-americà blinda l´estafa permanent de les elits ben connectades. La retòrica de lluita de classes i la narrativa de fons em semblen un error, però tots tenim ideologia, i la seva té la virtut de no ser ambigua i de deixar-te pensar per tu mateix, sense manipulacions, a través d´una prosa poderosa i d´un tsunami de dades i investigacions d´altíssima utilitat. La traducció és ja un èxit de vendes -primera edició esgotada en pocs dies- i excita l´espai polític desconcertat, deprimit i amb ganes de brega que orbita al voltant del 15-M. En la denúncia de la corrupció tant Taibbi com el 15-M troben el seu pols, en la narrativa ideològica, per a mi, el seu buit.
21-I-12, Jordi Graupera, lavanguardia