"Kompromat" + "Marrón glacé", Enric Juliana
KOMPROMAT
A Rússia el que acaba de passar a la campanya electoral catalana és tan habitual que té nom propi: Kompromat. Una contracció russa -com agitprop, komintern, o politburó- de komprometiruixi material: material compromès, susceptible de ser utilitzat contra un adversari massa molest. Material veritable, material fals o meitat i meitat. Material acumulat per la policia política, veritable centre de poder, des de fa més de cent anys, del país més immens de la Terra. Primer va ser l'Ojrana tsarista, després van venir la NKVD leninista i el KGB estalinista, i ara garanteix l'ordre l'FSB, entre els Urals i Vladivostok, entre el capitalisme Maatrix i les velles matrioxkes.
El kompromat s'ha convertit en una tàctica de combat habitual a la Rússia postsoviètica. La periodista russa Maixa Gessen ho explica molt bé a El hombre sin rostro (editorial Debate), recent i interessant biografia de Vladímir Putin, el gèlid i eficaç coronel del KGB destinat a Alemanya de l'Est en temps de l'URSS, que ha aconseguit ser l'home més poderós d'una Rússia en la qual autoritarisme i democràcia estan assolint una combinació futurista. La Rússia del kompromat ens parla dels temps que vénen o poden venir en una Europa dominada per la crisi.
El cert és que la policia torna a tenir un paper rellevant en la política espanyola. No som a la Rússia postmoderna regida per àgils excomandants del servei secret -encara no-, però el kompromat a l'espanyola comença a ser freqüent. Tots recordarem les declaracions de María Dolores de Cospedal, el gener del 2011, acusant el PSOE d'utilitzar la policia per espiar el PP. El passat 20 de setembre, just un mes abans de les eleccions a Galícia, era detingut l'alcalde socialista d'Ourense, Francisco Rodríguez, per presumpte tràfic d'influències. Dues jutgesses han posat Lugo i Ourense de cap per avall. I la gent aplaudeix (amb motiu). La detenció, tanmateix, es va produir just un mes abans de les eleccions autonòmiques. El PSOE gallec ja no va aixecar el cap.
L'últim kompromat és de llibre. Ni un mes, ni una setmana abans de la campanya electoral catalana: just al mig de la campanya. Komprometiruixi material firmat per un experiodista esportiu que es va fer cèlebre amb la frase: "Cal parar Messi pel civil o pel criminal". Com a targeta de presentació no està gens malament. Un kompromat castís que tindrà recorregut. Avesats comentaristes polítics de Madrid aquests dies posen el crit al cel. És tan evident el possible efecte bumerang, que els altres partits -inclosos el PP- van preferir no tocar el tema en el debat de diumenge a TV3. Aquest kompromat va més enllà del 25 de novembre: obstrueix el camí del diàleg i acabarà en mans de l'Audiència Nacional. Fa exactament una setmana m'ho va predir un entranyable amic portuguès que coneix molt bé Espanya: "Segueixo amb atenció el tema català i em pregunto en quin moment entraran en escena els agutzils i les audiències".
20-XI-12, Enric Juliana, lavanguardia
MARRÓN GLACÉ
L'esborrany ara resulta que és un conjunt de retalls. Un puzle. Un acoblament. Un pastís amb diversos ingredients: quatre informes policials judicialitzats -és a dir, remesos en el seu moment al jutge que instrueix el cas Palau, publicats per la premsa i en els quals no apareixia el nom d'Artur Mas-, comentaris d'internet, retalls de premsa, escrits anònims... "Una hipòtesi d'afers interns és que no es descarta que una o diverses persones elaboressin un esborrany d'informe a partir de múltiples elements", assenyalava ahir una font del Ministeri de l'Interior. En poques paraules, no troben el document i s'admet la hipòtesi d'un retalla i enganxa amb capçalera de la Policia. Un vestit a mida per a la campanya electoral. Un kompromat, que diuen a Rússia. Komprometiruishiy material. Material compromès per enfonsar algú en el moment oportú. Rellegeixo la biografia de Vladímir Putin escrita per Maixa Gessen (El hombre sin rostro) i em sorprenc davant l'analogia. Un kompromat autèntic.
Al vell casalot del passeig de la Castellana estan lògicament preocupats: no troben el document que acusaria Mas d'un greu delicte, han d'estudiar la hipòtesi del puzle i només falten cinc dies per les eleccions a Catalunya. Si el Govern espanyol no coneix el document i no sap qui l'ha muntat, una cosa ben rara està passant a Espanya en un moment de molta expectació internacional. Mal moment per als kompromat d'estar per casa. Dues imatges, dos marcs, estan en joc. El d'una classe dirigent catalana irremeiablement corrupta i embolicada en la bandera, o la d'un aparell de l'Estat -o una fracció d'aquest- que actua a la desesperada per alterar el resultat dels comicis a Catalunya, per por de la victòria sobiranista. Llançar a l'aire una moneda amb aquestes dues cares a cinc dies d'unes eleccions electritzants és una temeritat que no encaixa amb una visió mínimament estratègica del futur d'Espanya. Això és obra d'aventurers. És massa rústic. Els russos ho fan més bé. És massa elemental. No s'ha de ser una fura per pressuposar l'efecte bumerang. Aquest kompromat potiner obstaculitza les vies de diàleg a partir del 26 de novembre, multiplica la sospita general sobre tot l'estament polític i col·loca la premsa internacional en posició d'alerta: què passa a Espanya? Així s'entén el silenci dels candidats en el debat de TV3 i les declaracions d'Alicia Sánchez-Camacho ahir: "Crec en les paraules d'Artur Mas".
Papers, papers, papers. De vegades hi ha qui conserva papers d'una legislatura anterior. Papers que són glacejats quan arriba el moment oportú. A Madrid hi ha gent seriosa, molt seriosa, que posa el crit al cel davant la possible castanya. Castanya confitada.
21-XI-12, Enric Juliana, lavanguardia