Alemanya reconeix el genocidi gitano dels nazis
Ahir va ser un dia important per als sintes i romanís d’Alemanya i Europa. Amb 20 anys de retard, es va inaugurar a Berlín, molt a prop del Reichstag i el memorial de la xoà, el primer monument oficial del genocidi gitano, el porrajmos, com es diu en llengua romaní, literalment el devorament.
Fins a mig milió de gitanos, se’n desconeix el nombre exacte, van ser exterminats pels nazis. Alemanya va trigar gairebé quaranta anys a reconèixer-ho.
No va ser fins al 1982 que el canceller federal Helmut Schmidt va rebre, per primer cop, una delegació de sintes i romanís, que és com s’anomenen a ells mateixos els gitanos alemanys. Dos anys abans, durant la Pasqua del 1980, un grup de gitanos supervivents de l’holocaust va haver d’iniciar una vaga de fam al camp de concentració de Dachau per demanar l’admissió del genocidi i el final de la discriminació.
Els judicis de Nuremberg contra els més alts jerarques nazis només van tractar de passada l’holocaust gitano, com va recordar ahir Zoni Weisz, representant dels supervivents d’aquella matança.
Les paraules de Weisz durant la inauguració del monument van provocar llàgrimes. De manera crua i directa va dir que “la societat no ha après res. Altrament, la seva actitud cap a nosaltres seria una altra”.
El memorial es va decidir fa 20 anys però, per culpa d’una infinitat de malentesos i polèmiques, no es va inaugurar fins ahir. Hi van assistir la cancellera Angela Merkel i el president Joachim Gauck.
El monument és obra de l’artista jueu Dani Karavan: un petit estany circular, envoltat de llambordes –amb els noms dels camps de treball i extermini–, i un triangle d’alumini al centre sobre el qual cada dia es dipositarà una flor.
Els gitanos ocupen el furgó de cua de la memòria. Molt abans que la seva tragèdia ha estat reconeguda la dels sis milions de jueus exterminats, la dels tres milions de presoners soviètics executats en captivitat i la de les desenes de milers d’homosexuals, comunistes i anarquistes aniquilats per la infernal maquinària d’extermini nazi.
A Europa –excepte a Polònia, on hi va haver actes commemoratius als anys seixanta– ningú no es va recordar del genocidi gitano. La propaganda nazi va sobreviure a l’Alemanya democràtica “com a prejudici social de la guerra”, segons es diu en mitjans gitanos. Es va haver d’esperar fins al 1990 perquè a Heidelberg s’obrís el primer centre de documentació sobre els sintes i romanís alemanys, pioner a Europa, amb finançament del Govern federal.
Els onze milions de gitanos –la minoria més important d’Europa– continuen patint, sobretot als països del centre i de l’est, pobresa extrema, discriminació i violència racial, segons ha denunciat l’OSCE.
“L’antigitanisme de l’extrema dreta està sent adoptat per polítics demòcrates que volen aconseguir els vots de la dreta”, explica Romani Rose, president del Consell Central dels Sintes i Romanís d’Alemanya, també present a l’acte d’ahir. Rose esmenta l’evidència sociològica que mostra clarament com, al llarg dels darrers anys, la violència racista a Alemanya i Europa augmenta. “Aquest racisme ja no és d’extrema dreta, sinó que cada cop troba més suport al centre de la nostra societat”, diu el president de l’associació alemanya de sintes i romanís.
El febrer del 1995, una bomba en un campament de romanís d’Oberwart (Àustria) va matar quatre persones i va ser considerat com l’atemptat racista més greu comès des de la Segona Guerra Mundial.
El 13 d’octubre de l’any 1999, les autoritats d’Ústí nad Labem (Txèquia) van erigir un mur de dos metres d’alt per aïllar un barri de gitanos.
L’octubre de l’any 2001, cinc membres d’una família gitana, tres dels quals eren nens, van morir en un atac incendiari propagat per agents de la policia a la localitat ucraïnesa de Màlaia Kakhovka.
Al Kosovo ocupat per l’OTAN, desenes de milers de romanís van ser expulsat pels nacionalistes albanesos. Actualment, alemanya té el contingent militar més gran a Kosovo, que fa funcions de policia.
“Seria important que el Govern alemany aturés les expulsions de gitanos kosovars”, afirma Marian Luca, expert de l’associació gitana alemanya. “Alemanya va reconèixer la independència de Kosovo i hi podria establir programes per millorar la situació dels romanís”, afegeix.
Els desmantellaments de campaments i expulsions expeditives decidides pel president Nicolas Sarkozy a França van recordar fa dos anys que el fenomen també afecta de ple l’Europa econòmicament més pròspera, estable i liberal.
“El preocupant increment de la violència racial contra sintes i romanís no està rebent l’atenció política necessària”, afirma Rose. A Alemanya hi ha 70.000 sintes i romanís de nacionalitat alemanya, sense comptar emigrants i refugiats. Pràcticament tots van perdre familiars a l’holocaust.
Van ser víctimes de la mateixa criminal i organitzada planificació genocida, però el seu reconeixement ha estat molt més complicat que el dels jueus. En la doctrina nazi de les races, amb la seva divisió entre la raça dominant i els subhumans, els gitanos formaven part de la mateixa categoria a eliminar que els jueus.
Com els jueus, els gitanos van ser declarats “poble de raça estrangera” i exclosos de la comunitat nacional alemanya. Les lleis racistes de Nuremberg i una calculada campanya de propaganda contra els subhumans van donar pas a la solució final, el programa que pretenia eliminar tots els jueus i gitanos.
El 21 de setembre del 1939 en una conferència de les SS sota la direcció de Reinhardt Heydrich, els nazis van decidir deportar els 30.000 sintes i romanís del Reich a la Polònia ocupada. En concret, el pla parlava de “gitanos i persones que vagabundegen com gitanos”. Aquell mateix octubre, Himmler en va ordenar el confinament a les seves zones de residència. Després es va elaborar un cens policial amb vista a la deportació als camps de treball i extermini a Polònia. El primer comboi ferroviari va sortir el 27 d’abril del 1940. Les jornades als camps eren de 14 hores. No es distingia entre ancians, nens i malalts. A Auschwitz, abans de ser gasats, van ser víctimes de criminals experiments mèdics.
Quan els gitanos alemanys expliquen avui que “la propaganda nazi va sobreviure a la guerra” es refereixen a la continuïtat de les pràctiques administratives del Reich en les institucions de la República Federal d’Alemanya. Als anys setanta, per exemple, les sol·licituds d’indemnització per haver estat perseguits i exterminats eren rebutjades amb els mateixos arguments racistes dels nazis. Freqüentment, els mateixos jutges i funcionaris que els havien perseguit sota el nazisme, els negaven la indemnització esmentant la seva naturalesa criminal i considerant el seu captiveri com a part de mesures preventives contra la delinqüència.
“Polítics, experts, autoritats i ciutadans no volien saber res del genocidi”, assenyala l’historiador Wolfgang Benz, en un article publicat ahir per Die Tageszeitung. “El genocidi de sintes i romanís –afegeix– va ser planejat i dut a terme amb el mateix caràcter sistemàtic que el judaïcidi, però durant molt de temps ha estat percebut per Alemanya com si el destí dels gitanos hagués respost a intencions diferents”.
La paraula gitano en alemany ( zigeuner) és pejorativa. Les comunitats implicades es refereixen a si mateixes com a sintes i romanís. Sinte designa l’individu que té arrels a Europa central des de l’edat mitjana, mentre que el roma o romaní és el gitano d’origen europeu sud-oriental. Fora de l’àrea lingüística alemanya, la paraula roma (persona) s’utilitza per designar tota la minoria, sense fer cap distinció. La llengua romaní està vinculada al sànscrit, de matriu índia, fet que assenyala l’origen asiàtic tant dels sintes com dels romanís. Al llarg dels segles s’han anat desenvolupant moltes llengües romanís als països natius de sintes i romanís.
25-X-12, R. Poch, lavanguardia