estira-i-arronsa entre Londres i Edimburg per la independència d’Escòcia

+ Londres confía en alcanzar un acuerdo sobre el referéndum de Escocia 
+ Unas 5.000 personas se manifiestan en Edimburgo por la independencia de Escocia
+ Escocia tramitará en esta legislatura la ley para el referéndum de independencia
+ El Parlamento de Escocia quiere más poder para celebrar el referendum

A primera vista semblaria que el Govern conservador britànic tracta la qüestió de la independència d'Escòcia amb molts miraments, admirable tolerància i aparent fair play, fins i tot amb un esperit de laissez faire que els sobiranistes catalans ja voldrien veure a Madrid. Però si s'observa més a fons apunten les amenaces vetllades i una ferma determinació a fer tot el possible perquè Gran Bretanya no es trenqui després de més de tres segles.

Les excolonias britàniques saben perfectament que la millor arma de l'imperi no van ser mai les baionetes i els rifles, sinó les plomes, i que Londres va guanyar mil i una batalles amb la burocràcia i la lletra petita de la llei. És la mateixa tàctica que ha començat a utilitzar en el pols amb el primer ministre escocès Alex Salmond de cara al referèndum previst en principi pel 2014, i que decidirà si el Regne Unit es queda amb un soci menys.

David Cameron accepta el dret teòric d'Escòcia a l'autodeterminació i a la independència si així ho volen els seus habitants, però planteja tota mena d'obstacles administratius, discutint als nacionalistes escocesos quina he de ser la pregunta en el referèndum, qui ha de redactar-la, qui tindrà dret a votar, en quina data ha de celebrar-se la consulta i quins serien els termes d'una hipotètica separació.

Londres sosté que Edimburg hauria de retornar almenys part de l'import que ha estat rebent en subvencions del Govern central, mentre Salmond considera que aquestes quantitats han quedat més que àmpliament compensades per l'espoli del petroli del mar del Nord. En qüestions de diners mai és fàcil entendre's, ja sigui una parella o dos països els qui se separin.

En una recent reunió amb empresaris escocesos celebrada a Glasgow, el ministre de Finances britànic, George Osborne, va llançar l'última bomba en aquest pols burocràtic: una Escòcia independent tal vegada no podria conservar la lliura esterlina tal com pretén Salmond, "ja que la gran lliçó de l'actual crisi de l'eurozona és que una unió monetària no pot funcionar sense una unió política i fiscal que per definició deixaria d'existir".

Escòcia, si els seus ciutadans decidissin contra tot pronòstic la ruptura en el referèndum de dins de dos anys, tindria sobre el paper tres possibilitats: conservar la lliura, passar-se a l'euro o adoptar una moneda pròpia lligada a qualsevol d'elles dues, o fins i tot al dòlar. La primera és l'alternativa més senzilla i lògica en termes tant geogràfics com a econòmics (Gran Bretanya seria amb aclaparant diferència el principal client comercial, importador i exportador de productes escocesos), però l'astut Osborne li ha tirat un gerro d'aigua freda.

Londres, igual que Madrid, vol utilitzar als empresaris perquè desactivin l'entusiasme independentista, i els ha parlat amb números, que és el que millor entenen. "En un món en què una Escòcia independent adoptaria polítiques econòmiques divergents de les angleses -va advertir Osborne-, seria molt difícil que el Banc d'Anglaterra pogués adoptar polítiques monetàries que atenguessin al mateix temps als interessos escocesos i del Regne Unit".

La qüestió de la moneda s'ha convertit en un dels temes centrals del debat sobiranista a Escòcia, ja que molts partidaris de la ruptura pensen que una independència en la qual el Banc d'Anglaterra fixés els tipus d'interès no seria del tot autèntica. "La història d'Europa i l'actual crisi demostren que és impossible entrar en una unió monetària amb Alemanya sense adaptar-se als cicles econòmics alemanys, i a nosaltres també ens resultaria impossible tenir la lliura esterlina sense adaptar-nos als cicles econòmics anglesos", comenta un important empresari que va assistir a la reunió amb el canceller del Exchequer.

Salmond, home pragmàtic, aposta per conservar no només la moneda sinó també a la reina d'Anglaterra com a monarca, però el Govern central britànic sembla disposat a fer-li un órdago. El missatge és que una Escòcia independent és teòricament acceptable, però es quedaria sense Isabel II i sense la lliura esterlina perquè formen part del paquet.

22-IX-12, R. Ramos, lavanguardia