i mentrestant, respirem un aire tòxic (no és una metàfora)

Clatellada d'Europa, però sense expedient, encara. La Comissió Europea ha demanat a les administracions catalana i espanyola que apliquin mesures "més estrictes" per reduir la contaminació a l'àrea de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat, i complir així les exigències comunitàries sobre qualitat de l'aire. La Comissió es refereix, en concret, a la necessitat de dur a terme actuacions més decidides per reduir la pol·lució per diòxid de nitrogen (NO₂), un dels contaminants originats pel trànsit de vehicles. Així ho indica en una resposta a Espanya donada davant la sol·licitud que va fer la Generalitat per poder disposar d'un termini més prolongat, fins al 2015, per complir la normativa comunitària sobre els valors límit anuals d'NO₂. Ara, els límits màxims permesos -establerts a fi de protegir la salut de les persones- se superen a les comarques de l'àrea de Barcelona.

Davant la situació provocada, la Generalitat recollirà ara més informació de l'Ajuntament de Barcelona sobre els plans d'acció contra la contaminació, a fi de comunicar-los a Brussel·les en un nou intent d'aconseguir aquesta pròrroga. L'objectiu és, sobretot, evitar un nou expedient de la UE per la contaminació a l'àrea de Barcelona.

La Generalitat havia sol·licitat el mes de setembre passat a la Unió Europea una pròrroga en el termini per poder assolir el valor límit de pol·lució per NO₂ a l'àrea de Barcelona com també al Vallès i al Baix Llobregat.

Els nous valors límit per a la contaminació que regeixen per a aquest contaminant van entrar en vigor l'any 2010, però s'estan sobrepassant àmpliament. Davant les dificultats per complir-los, les autoritats europees permeten en determinats casos una pròrroga màxima fins a l'1 de gener del 2015, però sempre que el país invoqui motius que resulten justificats.

Tres dels punts negres, a Barcelona

Ara la pol·lució supera àmpliament els valors màxims establerts per protegir la salut de les persones; i les administracions no són capaces d'aturar el problema. No es pot sobrepassar una mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic de NO₂. Tanmateix, l'any passat es van depassar els 60 microg/m^₃ a Gràcia i l'Eixample, mentre que a Sabadell o Terrassa es van superar els 50 micrograms. En la seva resposta a Espanya, la Comissió argumenta que la mateixa notificació que van enviar les autoritats espanyoles (en el moment de sol·licitar la pròrroga) admet que la mitjana anual en la concentració de NO₂ "es mantindrà per sobre dels 40 microg/m³ permesos" el 2015 en algunes de les estacions de mesurament. Concretament, la previsió és que en aquesta data hi continuaria havent quatre punts especialment negres, amb valors de pol·lució per sobre del límit dels 40 microg/m³ de mitjana anual: són les zones de l'Eixample (51 micrograms), Gràcia (46), Sabadell (46) i Sants (41).

Per això, la Comissió Europea conclou que "seria necessari incloure mesures de reducció de la contaminació més estrictes en els plans de qualitat d'aire pertinents per assolir el compliment el 2015" en aquestes zones.

Així mateix, en la seva notificació (de data 12 de juliol), la Comissió Europea recorda a Espanya que l'any 2001 (a l'àrea de Barcelona) i el 2006 (al Vallès-Baix Llobregat) ja es van observar els primers registres que mostraven que se superaven els valors límit i que aquests ja van desencadenar l'obligació d'adoptar mesures per reduir la contaminació per NO₂. 

La Generalitat, governada pel tripartit, va aprovar diverses mesures per combatre la contaminació en el trànsit; però ara, segons revela la Comissió Europea, les mateixes autoritats espanyoles han admès que "algunes de les mesures en l'àmbit del transport aplicades abans del 2010 no van donar el resultat esperat, entre altres coses perquè les emissions reals de NO_x i les emissions primàries de NO₂ dels vehicles van ser més grans del previst".

La notificació de la Comissió té lloc en el context de la valoració que estan fent les autoritats comunitàries sobre l'esforç real adoptat per les administracions espanyoles per complir la normativa sobre pol·lució per NO_x. Encara que aquesta norma va entrar en vigor el 2010, se sabia amb temps (des del 1999) que s'hauria d'aplicar.

Es tracta de veure si les autoritats espanyoles (i catalanes) convencen la UE que fan tot el possible per resoldre la pol·lució. Si els plans i les mesures que es comuniquin són creïbles, la UE concedirà la pròrroga. Si no, Espanya s'arrisca que se li obri un nou expedient sancionador. "La Comissió ens diu que la documentació que hem presentat no és suficient (per aconseguir la pròrroga); la qual cosa és una cosa que ja coneixíem. Ens diuen que les dades estan ben valorades, que el diagnòstic i les mesures són correctes; però que nosaltres mateixos els estem dient que hi ha quatre estacions de control que no compleixen. Per això, la CE no pot concedir la pròrroga. Consideren que nosaltres mateixos hem assumit que no podem complir amb el que està establert", declara Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat. "Ens diu que hi posem imaginació i mesures més restrictives, perquè aquestes quatre zones al·ludides no estan bé", agrega.

La preocupació creix, a més, perquè la normativa ni tan sols no es compliria l'any 2015 als punts negres (que són els barris de l'Eixample, Gràcia i Sants a Barcelona, i la ciutat de Sabadell).

La direcció general de Qualitat Ambiental ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que subministri informació sobre els plans addicionals per combatre la contaminació. El Consistori barceloní no elaborarà cap nou pla, però sí que actualitzarà les seves dades. Farran destaca, en aquest sentit, les actuacions de l'Ajuntament, com la posada en marxa del sistema octogonal d'autobusos (que travessaran la ciutat de manera horitzontal i vertical) per reduir trajectes, o la renovació de la flota d'autobusos (que són híbrids amb motors dièsel i elèctric, 40 de reconvertits i 15 de nova factura). La Comissió Europea haurà de fer també una valoració del compliment de la normativa a Madrid, que supera també el límit de NO₂. Madrid va presentar la seva sol·licitud de pròrroga al juny.

A més, les autoritats de la Comissió Europea van portar Espanya davant el Tribunal de Luxemburg perquè deu àrees geogràfiques espanyoles, entre les quals les de Barcelona i Madrid, sobrepassaven els nivells de pol·lució per partícules sòlides en suspensió vigents els anys 2005 i 2006, encara que el problema ha anat remetent.

21-VIII-12, A. Cerrillo, lavanguardia

Quines són les principals causes de la contaminació?
A l’àrea de Barcelona, la principal
font de contaminació és el
trànsit de vehicles, encara que al
Vallès i al Baix Llobregat també
hi ha incidència del sector industrial.
En tots dos casos, es tracta
d’una contaminació que genera
diòxid de nitrogen (NO2) i partícules
sòlides en suspensió. Així
mateix, en la generació de partícules
en suspensió influeix també
la pols produïda per les obres
públiques, restes mal cremades
de la combustió o fins i tot residus
de les pastilles de fre dels cotxes.
La falta de pluja agreuja un
problema acusat en el clima mediterrani.
Quins gasos del trànsit són més bruts i preocupen més?
Preocupen especialment els
òxids de nitrogen i les partícules
en suspensió. La pol·lució urbana
ha revelat de cop el fort impacte
que estan tenint els vehicles dièsel,
que han anat substituint el
parc de cotxes de gasolina que en
el passat eren majoritaris. Els cotxes
dièsel emeten menys CO2 (i,
per tant, ajudenamitigar el canvi
climàtic), però l’aspecte negatiu
és que llancen a l’aire més partícules
i diòxid de nitrogen que els
cotxes de gasolina.
Per què tenen tanta incidència els vehicles dièsel?
En els últims anys, la UE ha combatut
especialment la contaminació
dels cotxes de gasolina amb
normes cada vegada més estrictes.
Però en paral·lel, com que el
preu del gasoil és més barat, es va
afavorir la fabricació i la demanda
dels vehicles dièsel. Els fabricants
han desenvolupat aquesta
tecnologia, amb la qual cosa a la
pràctica s’han beneficiat de normes
més permissives quant a nivells
màxims de pol·lució permesos.
Aquestes normes ara estan
en fase de correcció.
En els últims anys, com ha evolucionat la pol·lució?
En línies generals, la situació ha
millorat. S’han reduït sobretot
les emissions de diòxid de sofre,
procedents de les calderes de
carbó velles o les males combustions;
i la contaminació de plom
present en l’aire, que contenien
les gasolines. La tendència marca,
doncs, una millora. Però això
no és rellevant. El més significatiu
és que les normes europees
cada vegada són més estrictes, ja
que hi ha un més coneixement
científic i epidemiològic dels impactes
de la contaminació sobre
la salut (i la seva incidència
sobre malalties cardiovasculars i
afeccions respiratòries). Un
altre problema no resolt són les
altes concentracions d’ozó (O3) a
les capes baixes de l’atmosfera,
provocades pels compostos orgànics
volàtils en barrejar-se amb
NOx en moments d’alta radiació
solar.

Quins límits fixa Europa?
Diòxid de nitrogen. Els valors màxims
establerts per protegir la salut
són una mitjana anual de 40
microg/m3. Tanmateix, aquests límits
se sobrepassen a la ciutat de
Barcelona,aTerrassa, a Sabadell,
a Mollet, Martorell i Sant Adrià
de Besòs, entre moltes altres localitats
catalanes. En partícules sòlides
no s’ha de superar un límit diari
de 50 microg/m3 ( aquest valor
no es pot superar més de 35
hores l’any). La situació ha millorat
els dos últims anys a causa de
les precipitacions; però encara hi
ha zones amb massa superacions.
L’OMS recomana que el valor
mitjà anual (40 microg/m3) es
redueixi a la meitat.
Quins efectes té la contaminació sobre la salut?
El diòxid pot provocar inflamació
en les vies respiratòries. A
més, preocupen cada vegada més
les partícules ultrafines, amb un
diàmetre igual o inferior a 0,1 micres,
ja que poden travessar els alvèols
pulmonars i arribar a la
sang. “Són les que produeixen malalties
cardiovasculars o cerebrovasculars”,
diu Xavier Querol, del
CSIC.
Quines mesures han pres les administracions? Han estat suficients?
Han tingut abast i èxit diferents.
La Generalitat amb el tripartit va
aplicar, entre les 72 mesures, un
pla per reduir la velocitat a 80
km/h en les vies principals d’entrada
a Barcelona. Aquesta solució
es va convertir en velocitat variable
amb el Govern de CiU. A
l’àrea de Barcelona, s’han creat
zones de vianants; es van substituint
les flotes d’autobusos més
contaminants i s’han creat carrils
bici. L’exconseller Joaquim
Nadal va impulsar un carril per a
autobusos i vehicles d’alta ocupació
(VAO) a l’entrada de la C-58
cap a la Meridiana (que entrarà
en servei a l’octubre). Però el seu
cost ha estat de 81 milions d’euros!
(que contrasta amb la proposta
d’un altre carril VAO en la
B-23 fins a laDiagonal, que costaria
3,5 milions). El Govern del PP
s’ha oposat a la proposta per instaurar
uns adhesius que distingeixin
els cotxes més vells i contaminants
i restringeixi el seu pas en
zones que es declarin d’atmosfera
contaminada. Tampoc no s’ha
canviat l’impost de circulació per
bonificar els cotxes més nets.

21-VIII-12, red, lavanguardia