matrimoni, si és lliure, perquè només entre dos?
La decisió ha causat el previsible enrenou social i jurídic. La notària Claudia do Nascimento Domingues ha reconegut la unió civil “poliafectiva” entre un home i dues dones que des de fa tres anys viuen en règim de ménage à trois a Rio. La funcionària, responsable d’una notaria a la ciutat de Tupa (Estat de São Paulo), addueix que cap norma no impedeix el registre oficial d’aquesta fórmula familiar tan atípica: “El model que recull la llei és de dues persones. Però en cap lloc no es diu que és un crim constituir-ne una amb més de dues”, afirma. I precisa: “Només estic reconeixent el que sempre ha existit. És un contracte declaratiu, no estic casant ningú”.
L’escriptura té una eficàcia limitada. Ha servit al trio per obrir un compte com a família perquè el banc la va acceptar com a prova, però no els permetria repartir una herència com si estiguessin casats. El document és una declaració voluntària amb possibles efectes sobre reconeixement de patrimoni. Força juristes brasilers s’hi han mostrat a favor i en contra: amb arguments legals i, sovint, també morals.
31-VIII-12, F. García, lavanguardia
Una notaria del Brasil ha reconegut la “unió civil” d’un home i dues dones, el tradicional combinat amorós que durant molt de temps vam anomenar ménage à trois i que ara se’n diu, majoritàriament, trio, per influència tant del món de la loteria –el Trio de Loteria de Catalunya hi va tenir una clara influència, a finals dels anys vuitanta– com del de la música, on, a més dels duos, abunden els trios (i fins i tot els quartets, els quintets i els sextets).
El diari brasiler Folha de S. Paulo n’explica els detalls: el contracte ha estat firmat a l’estat de São Paulo, a la ciutat de Tupá, equival al contracte a duo del matrimoni habitual i els termes precisos amb els quals denominen aquesta combinatòria són “trio amorós estable” i “unió poliafectiva”. (Preciós, això d’“unió poliafectiva”.) En cas de divorci, tots tres contractants han pactat la separació de béns. Cal recordar que al Brasil no hi ha cap impediment per a aquesta mena de matrimonis, perquè la Constitució brasilera no estableix cap principi de monogàmia, com passa en altres països. Maria Berenice Dias, vicepresidenta de l’Institut Brasiler de la Família, diu que la monogàmia és simplement un costum cultural, una tradició, i que el Codi Civil brasiler només prohibeix els casaments entre persones ja casades, i aquests tres no eren pas casats amb ningú, abans. “Aquestes persones treballen i contribueixen i se’ls han de garantir els drets que els pertoquen”, remata.
De jovenet, quan un servidor vivia enderiat amb el fet que a les noies que m’agradaven els agradaven també altres nois, barrinava la possibilitat de poder-ho organitzar més enllà de l’arquetípic duo. En aquella època em va fascinar Jules et Jim, la pel·lícula de François Truffaut. Era el meu model somiat de conducta. Estava enamorat de Jeanne Moreau i no sabia mai si em tocava identificar-me amb Henri Serre o amb Oskar Werner. A poc a poc vaig anar creixent i sabent que el trio no és pas una pràctica excepcional. Vaig saber que van viure feliçment en trio el gloriós almirall Nelson, la senyora Emma Hamilton i el seu marit oficial, sir William Hamilton. Que també hi van viure Ezra Pound, la seva esposa legal, Dorothy Shakespear, i l’amant d’aquesta, la violinista Olga Rudge. Que també van ser trio Max Ernst, Paul Éluard i la Gala que més tard es va embolicar amb Dalí. I Henry Miller amb June Miller i Anaïs Nin. I que moltes altres persones s’hi van dedicar: Aldoux Huxley, Nietzsche, Maiakovski, Carl Jung, Picasso, Kerouac, George Bernard Shaw, i fins i tot els pares de George Bernard Shaw! De fet, al Brasil no han fet sinó –més enllà del concepte pla de les dues dimensions– reconèixer i legalitzar el fet que al món hi ha una realitat tan evident i coneguda com la tercera dimensió.
5-IX-12, Quim Monzó, lavanguardia