la donació de medul.la òssia, legítim orgull civil espanyol

La paraula solidaritat adquireix la seva veritable dimensió quan es parla de donacions d'òrgans i teixits. D'exemples n'hi ha molts i sempre sorprenents. Però potser els més admirables són els protagonitzats per persones que sense conèixer als malalt ni estar units per res a ells decideixen regalar-los una part del seu cos per perllongar-los la vida. I aquesta solidaritat, malgrat els auguris d'alguns, no s'ha vist minvada per la crisi. Al contrari. La Fundació Josep Carreras informava ahir que ha doblat el nombre de donants de medul·la òssia en els set primers mesos de l'any enfront del mateix període de l'exercici anterior; han aconseguit ja els 100.000 donants voluntaris inscrits. I tot això sense fer crides massives de donacions de medul·la, que, no obstant això, sí es fan per a altres òrgans. El proper objectiu de la fundació i de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) és aconseguir els 200.000 donants en un termini de quatre anys.

Els trasplantaments de cèl·lules mare sanguínies van aconseguir a Espanya el passat any màxims històrics, amb un total de 2.672. D'ells, 476 procedeixen de donant no familiar (324 procedents de donants de medul·la òssia i sang perifèrica i 152 procedents d'unitats de sang de cordó umbilical). La resta són trasplantaments en els quals les cèl·lules mare sanguínies procedeixen del mateix pacient (trasplantament autòlog) o d'un familiar (alogènic emparentat). Entre el 2005 i el 2011, aquest tipus d'intervencions s'ha incrementat a Espanya un 39,9%. Precisament, els que més han crescut han estat els trasplantaments de donant no familiar (alogènic no emparentat), que s'han multiplicat per tres en els últims set anys. El Redmo treballa amb 29 hospitals públics que trasplanten medul·la òssia de donant no emparentat.

Més del doble de donants de medul·la òssia en els primers set mesos de l'any (6.798) respecte als del mateix període de l'any anterior (3.015). Això ha suposat un nou rècord: que el nombre de persones inscrites en el Redmo (registre de donants que gestiona la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia) aconsegueixi els 100.000. Són només dades, però darrere d'ells hi ha molta vida, assenyala l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), i, a més, confirmen que es pot aconseguir la dada de 200.000 donants en quatre anys, el proper objectiu de la ONT i de la Fundació Carreras.

Aquestes xifres, a més, revelen que el modus operandi espanyol de captació de donants és el correcte, alguna cosa que en aquests moments és important per als seus responsables després de l'ocorregut l'any passat. Llavors, una empresa alemanya que compta amb el major registre de donants d'Europa va voler introduir-se a Espanya malgrat no comptar amb l'autorització pertinent. Aquesta entitat, DKMS, va realitzar crides massives a la població per aconseguir donants, una cosa en la que no estan d'acord les autoritats espanyoles pel que fa a la donació de medul·la.

Per què? “El donant de medul·la requereix una sèrie de condicions diferents de la resta. El primer, ha d'estar molt sa, no tenir cap tipus de malaltia congènita i ser el més jove possible, perquè el més probable és que la donació (si és que es produeix) es realitzi anys després. A més, aquesta persona ha de ser conscient que pot ocórrer que un dia, deu anys després que es fes donant, rebi una trucada urgent demanant les seves cèl·lules per a un pacient d'Austràlia i hagi d'anar corrent a un hospital i sotmetre's a una intervenció que, com totes, té els seus riscos”, explica Rafael Matesanz, responsable de la ONT.

Aquestes circumstàncies obliguen a captar donants d'una manera molt selectiva i expliquen el rebuig de la comunitat científica a les trucades populars que en ocasions es produeixen davant la petició pública d'una persona que precisa trobar un donant. En aquests casos, molta gent, moguda per la solidaritat, s'apunta i s'incorpora al registre de la Fundació Carreras. “És molt dur trobar un donant compatible per a un pacient que porta setmanes o mesos esperant una medul·la que li salvi la vida i que, quan ho troba, el donant no vulgui donar”, insisteix Matesanz.

Els donants de medul·la òssia són fonamentals per a moltes persones que pateixen leucèmia o altres hemopaties malignes, ja que només 1 de cada 4 malalts de leucèmia tot esperant un trasplantament de cèl·lules mare sanguínies (medul·la òssia o sang de cordó umbilical) disposa d'un donant familiar compatible. En la resta dels casos, la xarxa trasplantadora espanyola, a través del
Redmo, busca un donant no familiar compatible, bé a través de donants de medul·la o mitjançant les unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades als bancs públics.

Espanya encapçala el rànquing europeu quant al nombre d'unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades, amb més de 55.000, i ocupa el vuitè lloc en nombre de donants voluntaris de medul·la òssia, amb 100.000. Aquestes xifres permeten que en més del 80% dels adults i en el 95% dels nens es trobi un donant no familiar a Espanya.

En cas de no trobar-se un donant compatible a Espanya, el Redmo busca per tot el món a través del Registre Mundial, que aglutina a més de 19.700.000 donants de medul·la òssia i més de 500.000 unitats de sang de cordó umbilical.

31-VII-12, C. López, lavanguardia