ONU: seguim sense Tractat sobre el comerç internacional d’armes lleugeres

- campanyes sobre el comerç d'armes lleugeres

La negociació a l'ONU per aconseguir un primer tractat sobre el comerç d'armes convencionals va acabar ahir en fracàs. L'objectiu era que els 193 Estats membres es comprometessin a vigilar que l'armament venut no fos utilitzat “en violacions greus dels drets de l'home”. Les negociacions seguiran fins a final d'any, pròrroga que han sol·licitat EUA i Rússia.

Si aquest cap de setmana els membres de l'ONU haguessin acordat el tractat sobre el Comerç d'Armes, en el futur l'exportació a països repressors hauria topat amb més obstacles per fer-se amb el material de la repressió. Però l'intent ha fracassat. Les negociacions, que han durat un mes, van acabar el divendres a Nova York sense acord i poden quedar ajornades fins a l'any proper.

Les reticències de Xina i Rússia i, sobretot, les objeccions d'última hora d'Estats Units a un acord ràpid van fer descarrilar la possibilitat de regular, per primera vegada, el comerç internacional d'armes.

“Les normes internacionals governen la venda de tot, des dels plàtans fins a les espècies en perill d'extinció, passant per les armes de destrucció massiva, però no les pistoles ni les granades”, va dir a Londres, abans de la ruptura de la negociació, el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg. “Aquesta anomalia –va afegir– provocarà un sofriment indicible en conflictes per tot el món”.

Les xifres són eloqüents. Unes 750.000 persones moren a l'any víctimes de la violència armada, segons dades del Govern britànic. El negoci mou més de 45.000 milions d'euros anuals. Estats Units –el país al que aquest cap de setmana activistes i diplomàtics apuntaven com a primer responsable del fracàs de la negociació– és el major exportador mundial.

El tractat aspirava a sotmetre a un mínim control internacional l'exportació i la transferència de, com a mínim, armes lleugeres, míssils, vaixells de guerra, helicòpters, avions de combat i tancs. L'últim esborrany obria la porta a ampliar la llista.

“El tractat no era fantàstic, però tenia bastants coses positives”, diu Alberto Estévez, membre de l'equip d'Amnistia Internacional que ha assistit a les negociacions. “La prova de foc és: es pararien les exportacions a Síria o no? Amb aquest esborrany, sí”.

El text de l'últim esborrany, que va circular el dijous abans de ser descartat l'endemà, preveia l'obligació d'impedir el lliurament d'armes convencionals a països o persones que poguessin usar-les per cometre actes de genocidi o crims de guerra o contra els drets humans.

Qualsevol signant del tractat que volgués exportar armes hauria de realitzar prèviament una anàlisi del risc que suposa. Estévez posa l'exemple de l'exportació, per part d'EUA, de gasos lacrimògens a Egipte o d'armes de foc a Bahréin. Existeix la possibilitat que s'utilitzi en manifestacions? Dispararan a l'aire o a matar? En funció del resultat d'aquesta anàlisi, podria suspendre l'autorització o condicionar l'exportació al respecte dels drets humans.

El procés que aquest cap de setmana s'ha encallat a Nova York va arrencar el 2006, quan l'Assemblea General de l'ONU va votar a favor de negociar el tractat. Estats Units, en aquells dies governat per l'Administració republicana de George W. Bush, va votar en contra. En el 2009, el seu successor, el demòcrata Barack Obama, va decidir canviar de política i recolzar un tractat. Sense el primer exportador mundial, el tractat hauria estat poc efectiu.

Fins al dijous, els països més reticents semblaven Rússia i Xina. Però va ser Estats Units qui va trencar la baralla.

El Departament d'Estat va requerir “més temps”. Les negociacions, segons un comunicat de la portaveu Victoria Nuland, haurien de reprendre's en el 2013. És a dir, després de les eleccions presidencials del novembre vinent. EUA vol que el tractat s'adopti per consens.

“Malgrat tot, la sensació que tenim és que hem estat molt prop d'un tractat”, diu Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, que va assistir a les negociacions. “Fa deu anys hauria estat impensable. I és impensable que en deu anys no s'aconsegueixi alguna cosa. Estem en el camí. No m'imagino deu anys més d'impunitat”.

Per què l'Administració Obama, que en el 2009 va anunciar que se sumava als esforços per regular el comerç d'armes, ha fet naufragar l'acord en l'últim minut? Estats Units segueix declarant-se favorable al tractat. Però vol més temps. El dijous, hores abans del límit fixat per aconseguir un acord, 51 senadors –republicans i demòcrates– van expressar per carta al president Barack Obama i a la secretària d'Estat, Hillary Clinton, la seva “gran preocupació” pels efectes del tractat en el dret a portar armes a EUA. L'Associació Nacional del Rifle –el poderós grup de pressió proarmas– ha desenvolupat una intensa campanya contra el tractat, encara que el tractat especifica que cada Estat és sobirà per organitzar com li convingui el comerç en el seu interior. Amb les eleccions a tres mesos, Obama no vol córrer riscos. I, en tot cas, el Senat hauria de ratificar l'acord. En aquests moments, sembla impossible.

29/30-VII-12, afp/M. Bassets, lavanguardia