necessària elecció directa del President de la Comissió Europea: ara és el moment

- elecció directa paneuropea del President de la Unió
- "més Europa"
- Europa radical 

Berlín, obert a tota idea que reforci la representativitat del Parlament i apropi el seu funcionament a la lògica de govern/oposició, té plans per reformar-ho. El grup Futur d'Europa, impulsat pel ministre d'Exteriors Guido Westerwelle, planteja que les seves eleccions serveixin per escollir president de la Comissió, en lloc de deixar la decisió en mans de 27 persones (els líders de la UE)...

“més Europa” és el que ara demana el establishment polític alemany. En una entrevista amb Der Spiegel, el ministre de finances, Wolfgang Schäuble, exposava el catàleg: una unió fiscal, una unió bancària amb inspecció europea almenys dels majors bancs –a partir de la qual cosa es podria parlar de mutualizar el deute- i en el millor dels casos, un ministre de finances europeu, “dotat de dret de veto contra un pressupost nacional i capacitat per autoritzar el nivell d'endeutament”, diu.

Per escometre això cal convertir a la Comissió Europea en “un veritable govern”, directament triat bé pel Parlament Europeu, bé mitjançant l'elecció directa del seu President. “Sóc partidari de lo segon”, diu el ministre.

Per legitimar alguna cosa així serien necessàries consultes populars. Schäuble parla d'un referèndum per esmenar la constitució alemanya i posar-la en sintonia amb el nou marc, però altres personatges alemanys, com el president del Bundesbank, Jens Weidmann, ja van avançar la setmana passada un horitzó de referèndums en tots els països europeus implicats en la reforma.

“L'elecció directa del President europeu precisaria una gran mobilització que galvanitzarà a tots els ciutadans, des de Portugal fins a Finlàndia”, diu Schäuble...

“El reconeixement que això és necessari i la consegüent disposició per fer-ho augmenta amb la crisi, no només a Alemanya”, diu el ministre amb gran optimisme.

L'actual discussió europea no és sobre “més Europa” en clau d'una il·lusòria federació sobre bases financeres i empresarials, sinó sobre un mecanisme de solidaritat concret i immediat entre nacions sobiranes dotat de raonables garanties. Alemanya sembla oferir el primer per fugir del segon almenys fins a les eleccions de 2013. Si això és així, la pregunta és si es tracta d'un cop d'efecte.

24/25-VI, 12, B. Navarrès/R. Poch, lavanguardia