el Govern xinès torna a tancar l’accés al Tibet

Les autoritats xineses han tancat el Tibet als visitants estrangers, segons van indicar ahir les agències de viatges. Aquesta mesura s’aplicarà almenys fins a l’octubre i, encara que no han donat explicacions del perquè, es creu que està relacionat amb els tibetans que s’han calat foc últimament per protestar contra el domini xinès i amb el pròxim inici del festival de Saga Dawa, que celebra el naixement de Buda al calendari tibetà. L’esmentat festival atreu nombrosos visitants.

7-VI-12, afp, lavanguardia

Pequín ha decidit restringir temporalment l'accés de turistes al Tibet, segons han indicat diverses agències de viatges consultades per l'agència France Presse, després de les recents immolacions de diversos activistes, que es van cremar a lo bonzo. Les autoritats han pres la mesura coincidint amb el començament d'un festival que acull anualment a centenars de turistes a la regió, que continua sota una estreta vigilància des de l'erupció de violentes manifestacions contra el Govern xinès al març de 2008.

Els reguladors turístics del Tibet haurien comunicat a les agències de viatges a la fi de maig que qualsevol viatge de turistes estrangers a la regió autònoma, en el sud-oest de Xina, quedava prohibit. «L'Oficina de Turisme ens ha demanat que detinguem els viatges organitzats al Tibet per a grups d'estrangers a la fi de maig. No sabem quan aixecaran aquesta prohibició», va explicar a Afp un empleat de Tibet Xina International Tour Service. Una altra font de l'agència Tibet Xina Travel Service va dir que la mesura podria estar relacionada amb l'arrencada del festival Saga Dawa, que celebra el naixement de Buda segons el calendari tibetà.

A aquest festival, que aquest any s'inaugurava el 4 de juny, el dia en el qual es recordava la matança de la plaça de Tiananmen en 1989, acudeix un gran nombre de pelegrins budistes.

No és la primera vegada que Pequín decideix tancar els accessos al Tibet en un període de tensió o quan tem enfrontaments a la regió, on nombrosos activistes tibetans protesten per la repressió de la seva cultura i de la seva religió per part del Govern xinès.

Prop de quaranta tibetans s'han immolat calant-se foc o han intentat fer-ho a les zones frontereres de les províncies veïnes del Tibet, segons dades de les organitzacions pro drets humans. El passat 27 de maig dos tibetans es van immolar per primera vegada a la capital, Lhasa.

6-VI-12, agcs, abc

Les autoritats xineses han fet saber a les agències de viatges de tot el món que, de manera indefinida, deixen de donar permisos d'entrada al Tibet. La mesura és l'última de tota una sèrie de restriccions a l'arribada de visitants que el Govern de Pequín ha anat dictant últimament, i es produeix després que, fa dues setmanes, dos tibetans s'immolessin amb el tradicional i efectista mètode bonze de calar-se foc.

L'ocupació del Tibet i la repressió sistemàtica dels drets d'aquell país han inclòs sempre un control turístic metòdic i implacable. En parlava dijous passat l'Abc News (que no s'ha de confondre amb l'Abc, ni amb el madrileny ni amb el sevillà): durant totes les dècades d'ocupació, cada vegada que hi ha una revolta popular, el Govern xinès tanca les fronteres tibetanes als visitants, siguin xinesos o d'altres estats. Cada vegada que al Tibet hi ha diades políticament assenyalades -commemoratives o reivindicatives- que puguin fer preveure incidents, la Xina pren immediatament aquesta mesura implacable. Per una banda, això contribueix a debilitar l'economia tibetana, que, com la de tots els països que no tenen gaire res millor a oferir (i no vull posar-ne exemples pròxims), s'aferra al turisme com a un ferro roent. Suposo que al Govern xinès ja li deu estar bé, tot i que l'objectiu primer sigui impedir que simpatitzants de la causa tibetana entrin al Tibet per donar-hi suport. Un suport que -més enllà del de Sharon Stone, Richard Gere, Paris Hilton i altres actors de Hollywood amb ganes de fer-se el conscienciat i així promocionar-se- té també adeptes entre els xinesos honestos, que no estan d'acord amb l'actitud del seu govern cap al Tibet. Així doncs, tal com dèiem, cada vegada que hi ha diades assenyalades el Govern de Pequín tanca les fronteres del Tibet, i aquests tancaments són previsibles, però aquest d'ara no ho era. Feia molt de temps que no hi havia hagut un tancament indefinit.

Quan un govern tanca amb pany i forrellat el que considera una província seva el món tendeix, lògicament, a pensar que alguna cosa greu hi està passant i que el govern en qüestió no vol que el món se n'assabenti. Un govern amb una mínima cintura no ho faria mai, però les arts de la diplomàcia i de les relacions públiques no són l'especialitat de la República Popular de la Xina. Que el règim fa i desfà com li sembla als territoris que controla no és cap novetat, com tampoc no ho és que els drets humans se'ls passa per on li sembla. Amb gran mestria ha sabut compaginar comunisme i capitalisme i ha destil·lat el pitjor de cada sistema fins a crear el còctel perfecte que ha dut el país a ser la segona potència econòmica mundial i, si res no falla, la primera el 2016. Enhorabona!

13-VI-12, Quim Monzó, lavanguardia