"Alta velocitat, baixa rendabilitat", Màrius Carol

Els governs d'Espanya –del PSOE o del PP– han presumit de ser el país que inverteix més diners en ferrocarrils d'alta velocitat, sense importar-los la seva nul·la rendibilitat econòmica i social. L'Estat porta gastats 50.000 milions, una part d'ells procedents de fons europeus, que són una xifra descomunal que no es permeten els seus socis alemanys o francesos, amb molta més població i un PIB molt superior. Ni la gravíssima crisi que estem patint frena les inversions. Els pressupostos presentats el divendres, que retallen la despesa de tots els departaments gairebé un 17%, salven l'AVE a Galícia. El mateix dia es van licitar altres 701 milions.

La ministra de Foment, Ana Pastor, va argumentar sobre l'AVE a Galícia que resulta “de justícia”, la qual cosa és un argument més que discutible. A Estats Units una inversió així seria considerada un disbarat, doncs en aquest país una infraestructura només és finançada amb diners públics si demostra que resulta rendible per a la comunitat. Per aquesta raó, l'Estat de Califòrnia va desestimar establir una línia d'alta velocitat que unís Sant Francisco i Los Angeles, a pesar que estan separades gairebé per la mateixa distància que Barcelona i Madrid, mentre les seves àrees metropolitanes tripliquen la suma de població de les dues grans ciutats espanyoles.

En uns temps en què es retallen serveis bàsics, donar-li prioritat a l'AVE és una miqueta temerari, encara que el ministeri argumenta que d'una altra manera es perdrien les ajudes de la UE. En qualsevol cas, els estudis sobre la viabilitat de l'alta velocitat a Galícia ressalten que amb prou feines transportarà un milió de viatgers, i que, d'acord amb les demandes de passatgers existents, només admetrà tres trens cada dia en tots dos sentits. Una capacitat de freqüències molt pobra, segurament la més baixa de quantes s'han engegat. Es dóna la circumstància que una línia d'AVE de 500 quilòmetres requereix de vuit a deu milions per ser rendible, xifra a la qual encara no arriba ni el Madrid-Barcelona, amb gairebé sis milions d'usuaris.

És cert que aquesta obra el Govern del PP la hi ha trobat a mitjà construir i que, sent gallecs la titular de Foment i el president del Govern, tindria un cost polític parar-la. Però en temps de crisi s'imposen les prioritats. El problema de l'AVE no només és la seva construcció, sinó el cost posterior del seu alt manteniment i el dèficit econòmic previsible de la línia.

El secretari d'Estat de Transport d'Estats Units, Ray La-Hood, va quedar admirat amb la xarxa d'alta velocitat espanyola quan va venir a Espanya, però en el moment en què va veure els nombres va dir una frase definitiva: “Vostès són rics, nosaltres no ens ho podem permetre.” Ara que ens sabem plomats, resulta doblement ridícul que seguim presumint d'AVE.

4-IV-12, Màrius Carol, lavanguardia