conseqüències de tenir dret de vaga sense una llei de vaga

A Espanya existeix el dret de vaga, però no hi ha llei de vaga perquè els sindicats l'han vetat sistemàticament i els diferents governs no s'han atrevit a dur-la a terme. I no hi ha llei de vaga perquè òbviament hauria de regular l'acció dels piquets informatius. Cal garantir el dret de vaga i el dret dels promotors de la protesta a explicar-se i fins i tot a contrarestar les pressions patronals, que d'haver-les haylas, però la legitimitat d'aquesta acció exigeix fer-ho sense passamuntanyes, donant la cara, identificant-se personal i col·lectivament. Llavors sí podrien els sindicats desmarcar-se dels violents i aquests tindrien més complicat fingir que trenquen aparadors per una bona causa.

És evident el temor sindical a perdre la vaga com a instrument de pressió, però no s'adonen que aquest instrument fa temps que va quedar obsolet. Li serveix més a Mariano Rajoy per a presumir a Europa de coratge polític. L'oligarquia sindical està tan ben acostumada a viure del cuentu que ha perdut la imaginació i li dóna una mandra enorme buscar mesures de pressió que siguin eficaces. La ineficàcia de la vaga del 29-M es mesura per la quantitat de gent que no va fer vaga i va acudir a les manifestacions. La reforma laboral, tal com la va aprovar el Consell de Ministres, mereix i exigeix una reacció i els perjudicats són majoria al país, però observi's que els líders sindicals només amenacen amb més conflicte... si el Govern no reprèn el diàleg amb ells. És clar que el que els preocupa prioritàriament no és la reforma laboral, sinó el seu paper com a interlocutors oficials. D'això viuen.

1-IV-12, J. Barbeta, lavanguardia