The Santperencs, i el seu mecenatge solidari, esperança de futur

AHIR: The Santperencs, quatre estudiants de Sant Pere de Torelló guanyadors dos anys seguits del campionat espanyol d'investigació robòtica no podran portar el seu nou invent a la final mundial a Estats Units perquè no poden pagar el viatge, que ascendeix a uns 9.000 euros. Malgrat l'ajuda de comerços de la seva comarca i del sorteig d'una cistella, només han aconseguit dues mil euros. Així que, amb molta pena, només podran viatjar a Alemanya a disputar el campionat europeu, i això si finalment els seus pares els ajuden per al viatge. Tota una pena. Aquests estudiants adolescents tenen un gran futur. L'any passat van guanyar el premi espanyol per inventar un braç mecànic que permet operar berrugues a distància gràcies a una càmera web. I aquest any han dissenyat una lupa potabilitzadora d'aigua que amb l'ajuda del sol permet bullir l'aigua en menys d'un minut. Un invent que podria aplicar-se al tercer món. Llàstima que el primer món no s'assabentarà per culpa d'uns pocs bitllets d'avió. 19-III-12, lavanguardia

AVUI: Que Catalunya es bolca amb The Santperencs no és un titular exagerat. Catalans residents a EUA van oferir les seves cases a través de la web de La Vanguardia, més d'una criatura va voler donar la seva pròpia guardiola. Aigües de Barcelona, molt interessada a desenvolupar nous projectes entorn de la potabilització, va anunciar que el que fes mancada, com a J. Isern Patents i Marques, com el centre comercial Gran Via 2, com la petita startup Habaluc... També un portaveu de l'ambaixada espanyola a EUA va oferir el seu suport als nois durant el seu viatge. “En els nostres començaments també rebem ajuda desinteressada. És una cadena de favors”. “Estem desbordats d'emocions –va confessar després Mateo–. Ens arriben propostes per finançar el projecte de l'any que ve, perquè els xavals comptin amb beques per als seus estudis...”.

De vegades tot canvia en qüestió de minuts. De la nit al dia. En ocasions una història és capaç de tocar la fibra sensible de tot un país. I, de sobte, abracadabra. Tots volen #acostar l'espatlla. Sí, els quatre xavals de Sant Pere de Torelló
viatjaran a Estats Units, participaran per segon any consecutiu en la fase final i planetària de la First Llec League, no hauran de conformar-se amb l'edició europea de la competició...

Ahir, a primera hora del matí, el carter jubilat Carlos Mateo explicava en els micròfons de RAC1 la història que ja havia
avançat La Vanguardia. Que sí, repetia amb resignació, que no els sortien els comptes, que viatjar fins a Saint Louis per competir de nou en aquest torneig sobre robòtica, patrocinat per la marca de joguines a fi de fomentar el talent científic entre els escolars s'escapava de les seves possibilitats econòmiques.

El carter jubilat, el tutor de l'equip integrat per Daniel Mateo, de 16 anys, i Marc Famada, Biel Jiménez i Thomasz Sydor, de 12, The Santperencs, no podia imaginar-se el gir que eren a punt de donar els esdeveniments. Tots s'havien fet a la idea. Els xavals ja se sentien ben reconeguts després d'haver guanyat dos caps de setmana enrere, a Pamplona, per segon any consecutiu, l'eliminatòria espanyola de la competició. Ja havien fet les Américas, ja s'havien alternat amb els observadors de futurs enginyers de la NASA, ja havien vist d'a prop, encara que només fora per una vegada, algun dels robots teledirigits de l'exèrcit nord-americà... I a l'estudi del programa El món... els tertulians s'indignaven d'en gran manera: on són els mecenes d'aquest país?, com pot frustrar-se així el talent?, com anem a sortir d'aquesta situació si l'esforç i el treball no es veuen reconeguts?

“Que es quedin a casa és un fracàs col·lectiu”, s'insistia a la tertúlia. “Bé, la situació del país ja és bastant dura”, deia Mateo, resignat, comprensiu amb els temps que corren. Encara eren les primeres hores del matí. La tinta del diari encara estava fresca. I llavors en Basté va interrompre l'entrevista per informar que Gas Natural Fenosa acabava de trucar per comunicar que pagaria el viatge de The Santperencs a Sant Luis.

Al carter jubilat se li van saltar les llàgrimes a través de les ones. “Quina por, quina por, ostres! Em feu plorar”. Mentre, els comptes de correu electrònic de la pàgina web de La Vanguardia bullían de solidaritat. Ciutadans, empreses, fundacions..., tots preguntaven com podien tirar una mà als xavals de Sant Pere de Torelló. A última hora de la tarda, els nois i els seus pares contemplaven la imponent seu de la gasista.

Una lent, capaç de bullir aigua i dur a terme una primera potabilització de l'aigua, únicament amb l'energia dels rajos del sol, un artilugi pensat per als països del Sud, i el robot construït amb peces de Lego per realitzar mil i una virguerías, van convèncer a Jordi García Tabernero, director general de comunicació i del gabinet de presidència de Gas Natural. “Com vam veure que els xavals havien de confirmar avui la seva participació, i que el torneig se celebra amb prou feines en un mes, doncs ens espavilem”.

A les set de la tarda, Mateo i Tabernero signaven el conveni que feia possible la donació de nou mil cinc-cents euros.
“La nostra companyia sempre ha sentit l'obligació, la responsabilitat corporativa, de participar, impulsar i recolzar iniciatives culturals, socials, mediambientals... I, coneixent la història d'aquests nois, no podíem permetre que el seu esforç no quedés recompensat. Estem molt orgullosos de vosaltres. Sou un exemple per a tota la societat en aquests difícils moments”

19-III-12, L. Benvenuty, lavanguardia

AHIR: Quatre xavals de Sant Pere de Torelló estan a un pas de quedar-se amb la mel en els llavis. Després de superar les eliminatòries catalanes, l'equip The Santperencs va arrasar a Pamplona fa un parell de caps de setmana, a la prova espanyola de la First Llec League, un campionat mundial sobre robòtica promogut per la popular marca de joguines.

Els adolescents es van guanyar d'aquesta manera, erigint-se entre un munt d'instituts i col·legis bolcats amb els seus equips, el dret a viatjar en pocs mesos a EUA i participar en la fase final d'aquest torneig destinat a fomentar el talent científic entre els més joves. El problema de les criatures de la comarca d'Osona és que no tenen suficients diners per creuar el toll. De manera que es conformaran amb participar en la versió europea de la competició, a Alemanya, ja que surt més barat.

"Jo -diu Daniel Mateo, el líder de The Santperencs, el major del grup, el que ja té setze anys- el que he après de tota aquesta experiència és que l'esforç, el treball ben fet, la constància... sempre mereixen la pena, acaben donant els seus fruits i resultats".

Els altres membres del grup, Marc Famada, Biel Jiménez i Thomasz Sydor, tots de dotze anys, també es mostren incapaços de sentir-se decebuts.

"Segur que a Alemanya ens trobem també un nivell increïble i aprenem un munt -segueix Daniel-. A més, a Estats Units ja vam estar l'any passat, i va ser genial. Allí estan els observadors de la NASA buscant talents. I pots manejar robots teledirigits de l'exèrcit. La veritat és que no ens esperàvem tornar a guanyar, i guanyar per segona vegada ja va ser tot un premi en si mateix, tot un reconeixement".

Sí, The Santperencs ja van fer les Américas l'any passat, i malgrat lo intimidant i grandiloqüent que allà resultava tot, van quedar dècims del món. Es van convertir en ambaixadors del seu petit poble. Eliminatòria rera eliminatòria, es van imposar a dotzenes d'equips adobats en els laboratoris dels seus instituts, recolzats pels seus claustres... Llavors els de Sant Pere van dissenyar amb peces de Lego un braç mecànic que permet operar berrugues a distància, gràcies a una càmera web. Les estones lliures dels últims set mesos els xavals els van dedicar al disseny d'una lupa potabilitzadora d'aigua, que sense més ajuda que la dels rajos del sol permet bullir aigua en menys d'una hora. La idea és aplicar-la al tercer món. El tema de la competició d'aquest any és la higiene alimentària. La Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona els ha convidat a donar una xerrada.

L'any passat van sufragar el viatge sortejant una panera i comptant amb el suport de diverses institucions públiques de la zona i amb l'ajuda dels patrocinadors del certamen. Però tal com explica Carlos Mateo, el pare de Daniel, un carter jubilat que fa de tutor dels xavals, "a pesar que els patrocinadors ens estan ajudant molt, tant com en el 2011, i tornen a donar-nos dos mil euros, aquest any les coses estan molt pitjor".

I encara que és possible que un grup de comerciants de la comarca els cedeixi un ordinador per tornar a sortejar la panera, i potser fins a un pernil, tot apunta al fet que la recaptació final només cobreixi l'estada a Alemanya. "Entre bitllets, trasllat de material i hotels -calcula Carlos en una dependència de l'antiga biblioteca municipal, on el grup té el seu laboratori-, l'opció alemanya ens sortiria per uns 4.500 euros, i això sí crec que podrem assumir-ho amb l'ajuda de totes les famílies dels xavals... Però és que Estats Units és el doble, i els pares doncs som gent molt normal, humil".

19-III-12, L. Benvenuty, lavanguardia