Albert Jané i Riera, sinònim de puntal de l’idioma
Biografia
Albert Jané va estudiar peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l'escriptura i la gramàtica. Interessat per la docència, de l'any 1958 al 1963 va exercir com a professor de català per a adults. També era treballador de banca.[3] Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort,[4] publicació en què ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, com també ho ha fet per a diverses editorials. A ell si li pot atribuir, per exemple, l'encertada traducció de Les Schtroumpfs per Els barrufets, Les aventures d'en Filalici o la d'Aquil·les Taló.[5][6][3] El 1967, en l'article El llenguatge a Cavall Fort, (inclòs en el llibre Cavall Fort, una experiència concreta),[7][8] fa un estudi del model de llengua que volien seguir a la revista, un text encara de plena actualitat.[9]
Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas. És autor del Diccionari català de sinònims i de diversos llibres sobre temes de llenguatge, especialment els volums intitulats El llenguatge. A banda dels llibres de gramàtica i de llenguatge, ha fet nombroses traduccions o adaptacions de contes com El soldadet de plom (1983) i La Caputxeta Vermella (1984), llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes des del francès, anglès, italià, castellà o occità.[3] També ha adaptat al català els diàlegs d'una llarga llista de pel·lícules per a adolescents, entre les quals destaca La Ventafocs, la primera en ser doblada al català.[4][3]
És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[10] i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des del gener del 2015, Jané és president del Consell Supervisor del Termcat.[11] L'any 2020, per celebrar els 90 anys d'Albert Jané, la Institució de les Lletres Catalanes li va organitzar un acte d'homenatge a l'Ateneu Barcelonès[12] i es va editar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, un conjunt d'articles dedicats a l'autor i coordinats per Jordi Manent.[13][14]
Obra
Albert Jané, d'excursió a Sant Pere de Boixadors, amb la samarreta dels 50 anys de Cavall Fort. 11 d'octubre de 2014.Al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres, especialment de gramàtica i lingüística, així com també literaris, entre els quals destaquen:
Diccionaris, gramàtiques i estudis lingüístics
- 1962: Gramàtica Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana. Barcelona: Edígraf. Redactat per Jané, amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau. Se'n van fer 11 edicions (entre 1962 i 1977).
- 1966: La llengua catalana. Ed. Bruguera, col·lecció "Quaderns de Cultura, n. 10.
- 1967: Gramàtica essencial de la llengua catalana. Ed. Bruguera.
- 1968: Gramàtica catalana. Ed. Salvat.
- 1972: Diccionari català de sinònims (1a edició a Ed. Aedos).[15]
- 1973: Aclariments lingüístics. Tres volums. Ed. Barcino.
- 1977: Diccionari català de sinònims (3a edició a Ed. Aedos).
- 1992: Diccionari català de sinònims (1a edició a Barcanova).
Prosa
- 1975: Rondalles de Catalunya.
- 1980: Rondalles d'arreu del món.
- 1980: Cròniques de sempre.
- 1982: A la vora del foc.
- 1986: Els camins irresolts.[16]
- 1988: Pas a pas.
- 1991: Tal dia farà l'any.
- 1998: Tres nadales i tres romanços, Premi de Poesia Parc Taulí 1998.
- 2004: Els dies i els llocs.
- 2006: El llibre de Daniel. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
- 2008: Adaptació de l'Odissea d'Homer (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 2009).
- 2013: El contrapunt dels decasíl·labs. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
- 2014: Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006). Barcelona: Associació Llengua Nacional.
- 2014: Què deuen voler? Barcelona: Associació Llengua Nacional. Edició no venal de 40 exemplars.
- 2017: El cercapous transversal. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
- 2018: Calidoscopi informal. (novel·la) Edicions de la Ela Geminada. 1400 pàgines [17]
- 2019: L'apocrifalipsi. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
- 2021: L'almanac anacrònic. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
Premis i reconeixements
- Soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana[18]
- 1990 - Creu de Sant Jordi
- 1997 - Premi Nacional de Periodisme
- 1998 - Premi de Poesia Parc Taulí, per Tres nadales i tres romanços
- 2009 - Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, per l'adaptació de l'Odissea d'Homer
- 2013 - Premi de Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC[19]
- 2014 - Finalista al Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en la defensa de la llengua, juntament amb l'Escola Valenciana i Moritz[20][21]
- 2017 - I Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig[22][23]
- 2024 - 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,[24] pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana"[25]
Referències
- Nopca, Jordi. «Premi d'Honor a Albert Jané, l'escriptor que va fer parlar en català els barrufets», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Jané i Riera |
- Recull de columnes d'Albert Jané a "El llenguatge", publicades al diari Avui i a la revista Llengua Nacional.
- Albert Jané i Riera al Qui és Qui de les Lletres Catalanes.
- «Albert Jané i Riera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Albert Jané, entrevista de Ramon Sangles, en vídeo, produïda per Llengua Nacional (2011).