no és la independència, és la sobirania (grenlandesa)

La Constitució de Groenlàndia inicia el recorregut parlamentari

El primer esborrany parla d’un “estat sobirà” però no concreta si es desvincularà totalment de Dinamarca

Kim Kielsen, president del Parlament, amb un exemplar de l'esborrany a la mà. Autor/a: Inatsisartut El Parlament de Groenlàndia ha rebut l’esborrany de Constitució que una comissió ad hoc creada el 2017 ha estat preparant. Ara, els diputats groenlandesos hauran de debatre els continguts d’aquest text que, segons la majoria independentista del Parlament, hauria de ser la porta d’accés a la creació d’un estat groenlandès.

L’esborrany no concreta aspectes crucials del futur estat, com ara quina forma de govern ha de tenir —monarquia o república— o si ha de ser completament independent. El preàmbul parla d’un “estat sobirà” i l’article primer, d’un “estat amb sobirania”. L’única llengua oficial prevista és el groenlandès.

L’articulat també preveu que el país pugui delegar algunes competències a altres estats o organitzacions internacionals. Aquesta proposta podria ser coherent amb una idea que circula a l’illa des de fa alguns anys, segons la qual la futura Groenlàndia sobirana podria constituir-se com a estat en lliure associació amb Dinamarca.

Els dos partits independentistes principals (Siumut i IA) han saludat la presentació de l’esborrany, que veuen com un primer pas cap a la sobirania. Per contra, el tercer partit independentista, el Naleraq, considera que el procés d’elaboració no ha estat adequat i critica que IA estigui disposat a rebaixar l’objectiu de la independència total.

Des de 2009, la Llei d’autogovern grenlandès atorga al país competències properes al ple autogovern intern, li dóna capacitat d’establir relacions internacionals i li reconeix el dret a l’autodeterminació, incloent-hi a proclamar la independència.