CatalanGate: no és l’espionatge, és la fatxenda immuneimpunitat

La manera com l'estat espanyol ha afrontat aquests últims anys el repte independentista català deixa molt a desitjar en un estat democràtic. Si fins ara coneixíem la repressió policial i l'actuació d'una alta judicatura polititzada, ara apareixen nous indicis d'una tercera pota no menys escandalosa i sobre la qual ja hi havia més que sospites: l'espionatge contra polítics electes, activistes, advocats i periodistes, que segons la investigació de Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, hauria afectat més de 60 persones a través del programa Pegasus de l'empresa israeliana NSO, majoritàriament els anys 2019 i 2020. ¿Tot s'hi val, a Espanya, contra l'independentisme? ¿És així com un estat democràtic entén que ha de combatre el projecte sobiranista d'una part de la seva població? En els casos d'Escòcia i del Quebec, els respectius estats afectats, el Regne Unit i el Canadà, en cap cas han tingut actuacions repressives, processos judicials amb les cartes marcades i ràtzies massives d'espionatge.

L'ús de programes espia contra dirigents independentistes no és nou: ja se sabia que s'havien fet servir contra Roger Torrent quan era president del Parlament, per exemple. Però el ja anomenat Catalangate s'ha convertit en un escàndol aquest dilluns arran d'una investigació de Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, que s'ha fet pública conjuntament amb un extens reportatge a The New Yorker. Segons aquesta recerca, el telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com els dels expresidents Quim Torra i Artur Mas i els aparells de més de 60 polítics, activistes, advocats i periodistes catalans han sigut el blanc d'una campanya de ciberespionatge amb el programa Pegasus , de l'empresa israeliana NSO. Alguns també haurien estat víctimes d'un altre softwareespia –també israelià– anomenat Candiru. Citizen Lab conclou que el Catalangate és el cas de ciberespionatge més gran que han documentat.

19-IV-22, ara