a wikipèdia

La vall de Ferganà (en uzbek: Vodiysi Farg'ona; kirguís: Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik: водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; rus: Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; en persa: دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord. S'estén a l'Àsia Central a través de l'Uzbekistan oriental, el Tadjikistan i el Kirguizistan. Té uns 22.000 km².

La vall és ètnicament diversa amb uzbeks, tadjiks, i kirguisos. Tradicionalment, els grups majoritaris que han habitat la zona han estat els sarts i uzbeks a la vall, i kirguisos a les muntanyes.^[1] Altres grups presents a la zona són els tadjiks, kiptxaks o cumans, jueus i gitanos. A més, els russos (eslaus), van prendre després el control de la zona, venint a habitar-la, encara que en minoria. S'ha de dir que la vall de Ferganà és un dels punts més conflictius de l'Àsia Central. La tomba d'Alí a Xokhimardon, es troba en un extrem de la vall.