"El barrufet generalíssim", Jordi Galves

A Lluís XVI de França, august avantpassat del rei d’Espanya, el van acabar guillotinant perquè primer li van perdre el respecte. Perquè un dia el populatxo de París va assaltar el palau de les Teuleries i van descobrir-hi un pobre home perdut en una colossal obra de teatre, en una vella comèdia sense gràcia ni credibilitat. Vestit de manera ridícula i parlant un francès anacrònic, impossible. Igualment d’anacrònic, de grotesc, va mostrar-se ahir Felip de Borbó amb un uniforme de camuflatge completat amb uns guants i una mascareta, a joc, color blau barrufet. Semblava el barrufet generalíssim. Si el general Miguel Ángel Villarroya s’enfronta al virus vestit d’uniforme de passeig, sense guants ni mascareta, i el rei va guarnit de camuflatge i amb els complements de color blau barrufet, és que un dels dos s’equivoca. O, més probablement, s’equivoquen tots dos. Mentre aquí, a l’Espanya miraculosa, en aquesta democràcia consolidada, perdem el temps amb aquests jocs de disfresses i de protocols cortesans, el príncep de Gal·les no bada. No ha sortit de casa, s’està recuperant del virus, però ha pagat de la seva butxaqueta un hospital de quatre mil llits al costat del Tàmesi. Carles d’Anglaterra és més carca que una gàrgola però és anglès i sap que la guerra contra el virus es fa amb hospitals, no amb uniformes de camuflatge. Amb hospitals autèntics, com aquest que us dic, l’hospital de Nightingale, proveït de tot el que és un hospital modern i operatiu. Vull dir que no és una acumulació de lliteres castrenses que no serveixen per a aïllar malalts en una pandèmia vírica. Un hospital que serveix per salvar vides i no per fer-se fotos. De vegades penso que els que reclamen un Gibraltar espanyol podrien potser, repensar-s’hi un moment. Ja que diuen que ells no són nacionalistes, que només ho són els altres, potser que pensin si no els convindria més una Espanya britànica.

Jordi Galves
Barcelona. Sábado, 4 de abril de 2020, elnacional.cat