“perpètuament propietat del poble de Barcelona”
- La biblioteca Arús, amb el seu fons únic sobre maçoneria i anarquisme, fa 125 anys
Darrere d’una rèplica de dos metres d’ alçària de l’estàtua de la Llibertat de Nova York, una sala de lectura de fusta guarda a les lleixes uns fons únics, relacionats sobretot amb la maçoneria i els moviments obrers i anarquistes. La institució és la biblioteca Arús i ara fa 125 anys, i malgrat les vicissituds de la història i de la persecució de la maçoneria pel franquisme, ha pogut conservar el seu patrimoni documental i fins i tot incrementar-lo, com per exemple amb l’ arxiu de qui va ser alcalde de Madrid Enrique Tierno Galván.
Mané Espinosa (Mané Espinosa)
Ubicada al passeig de Sant Joan 26, l’entrada no fa presagiar el que hi ha al final de l’escalinata d’accés. El primer que es veu és l’esmentada estàtua de bronze, obra de l’escultor Fuxà i que durant un temps va estar exposada als locals de La Vanguardia , quan aquesta era al carrer de les Heures. Tot l’immoble era propietat de Rossend Arús (1844-1891), membre d’una família de comerciants amb Amèrica que va posar a gestionar la seva empresa un soci mentre ell es dedicava a l’escriptura, el periodisme i el foment de la cultura. Va ser un prolífic autor teatral que va signar 53 obres, si bé només se’n van estrenar 14 i només una amb un cert èxit, anomenada Nuevo tenorio . Políticament actiu en el federalisme i el catalanisme, va ser un personatge rellevant en la maçoneria. Al testament llegava la seva casa de l’ Eixample perquè s’hi ubiqués la biblioteca que portaria el seu nom, que serà “perpètuament propietat del poble de Barcelona”. Per això es constituiria un patronat, sempre presidit per l’alcalde.
La intenció del seu fundador era dotar el seu llegat de tot el saber de l’època, especialment pel que fa a l’humanisme i la ciència, però és evident que a causa de l’activitat d’ Arús va reunir un important fons sobre la maçoneria. Això no deixava de ser una peculiaritat fins al final de la Guerra Civil, ja que el franquisme va perseguir aquesta activitat. La biblioteca estava tancada des del 1938, però el 14 de juny del 1940 l’alcalde va rebre una notificació del Negociado Antimasónico en què s’expressava que estaven assabentats que allà hi havia llibres, butlletins i registres de la maçoneria, de manera que “en benefici de la Pàtria i de la seva repressió” exigia que es lliuressin. Tot i això, l’alcalde accidental, Bonet Rivas, es va fer el desentès, i els arxius es van quedar allà. Fins avui.
La biblioteca va ser inaugurada el 25 de març del 1895. Arús hi va deixar 4.000 volums, a què s’unirien els 20.000 d’un dels seus marmessors, Valentí Almirall. Amb els anys el fons s’ha anat incrementant fins i que s’ha arribat als 80.000 exemplars, amb una incidència especial en els llibres i documents que analitzen el moviment obrer als segles XIX i XX i l’anarquisme. Per exemple, va rebre un important fons procedent d’una biblioteca privada sobre aquesta matèria i també van ser dipositats aquí l’ arxiu i la biblioteca del rellevant escriptor, editor i militant anarquista Sinesio Baudilio García Fernández, conegut com Diego Abad de Santillán. Aquesta suma de compendis converteixen l’ Arús en un referent en aquesta matèria, juntament amb l’ arxiu d’Amsterdam. Després de la Guerra Civil va quedar tancada i només se’n podien consultar els fons mitjançant una petició al Consistori. El 1967, durant el mandat de l’alcalde Porcioles, va reobrir les portes per complir el desig d ’Arús i deixar els llibres al poble de Barcelona.