Espanya cañí 307: Espanya adverteix que “no entendrà” que Bèlgica no lliuri Puigdemont
> dossier Espanya cañí <
- La vista per la tercera euroordre contra l’expresident s’ajorna al 16 de desembre
Ha començat la saga de la tercera euroordre contra Carles Puigdemont amb tots els elements jurídics i polítics a sobre de la taula. Ahir al matí, i gairebé a la mateixa hora, es barrejaven els dos àmbits. Mentre a Brussel·les l’expresident esperava al Palau de Justícia la celebració de la vista oral per la sol·licitud d’extradició, a Madrid la vicepresidenta en funcions del Govern, Carmen Calvo, advertia que Espanya “no entendrà” que Bèlgica no lliuri Puigdemont i que, en aquest cas, es prendran “mesures”.
Ha estat un inici agitat per a aquest tercer intent de la justícia espanyola d’aconseguir el lliurament de l’expresident, malgrat que de moment l’interpel·lat indirectament, el Govern belga, no ha reaccionat. Es tracta d’un executiu, per cert, que fa mesos que està en funcions, i que aquest diumenge va estrenar nou primer ministre (també en funcions) en la figura de Sophie Wilmes després que l’anterior, Charles Michel, dimitís per fer-se càrrec de la presidència del Consell Europeu. Complicada Bèlgica.
Mentre que la defensa al·lega immunitat, la Fiscalia belga demana el lliurament per sedició i malversació
En aquest context Puigdemont es va presentar al tribunal de primera instància neerlandòfon de Brussel·les escortat per tot el seu equip de defensors, amb Bekaert pare i fill, Christophe Marchand i Gonzalo Boye. Hi arribaven amb l’objectiu de guanyar temps, i ho van aconseguir sense més dificultat. La primera audiència pública per aquesta euroordre va ser molt breu, uns quinze minuts, i el jutge Jan Coppens va acceptar la petició d’ajornament de la defensa i va
fixar la nova vista per al 16 de desembre. Per la seva part, la Fiscalia es va fer seves les peticions del jutge Pablo Llarena, i va demanar el lliurament a Espanya de Puigdemont pels delictes de sedició i de malversació.
Sortint de la reunió, Puigdemont va declarar: “El 16 de desembre serem aquí, per comparèixer davant una justícia que prendrà les seves decisions amb plena independència i professionalitat”. Per la seva part, Boye va dir que la seva defensa es basarà en els arguments d’immunitat, vulneració de drets civils i polítics i drets fonamentals. “Invocarem la immunitat i utilitzarem els mateixos arguments que fa dos anys, i alguns d’addicionals”, va afegir l’advocat Simon Bekaert.
Aquest element addicional a què es refereixen els advocats és la condició d’eurodiputat electe del seu defensat, malgrat que sigui un estatus que el Parlament Europeu no li reconeix. Ja davant el jutge d’instrucció, quan va declarar el
17 d’octubre, l’expresident va esgrimir aquest argument, però no li va ser acceptat. Ara ho tornarà a intentar. També pot plantejar que té un recurs presentat per aquesta qüestió davant el Tribunal de Justícia de la UE. A més a més, és un cas molt semblant al de la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras, ja més avançat, i sobre el qual l’advocat general del Tribunal de la UE es pronunciarà el 12 de novembre. Una de les opcions que estudia la defensa de Puigdemont és demanar al jutge que esperi a la decisió del Tribunal de la UE sobre la immunitat de l’expresident o bé que plantegi la seva pròpia qüestió prejudicial a aquell tribunal.
Sortint de la vista a Brussel·les, Boye va arremetre contra la vicepresidenta del Govern espanyol per les seves declaracions. “La ministra Calvo ha dit que això afectaria les relacions polítiques i diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya quan estem parlant d’un tema estrictament judicial, o això és el que nosaltres ens pensàvem”, va afirmar l’advocat, que considera que aquestes declaracions “ens ajuden, i molt”.
Per la seva part, la consellera de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó, va acusar Calvo d’“oblidar” la separació de poders, amb unes declaracions que va qualificar de “gravíssimes” i que entén que són unes “amenaces d’un Estat que fa temps que ha oblidat la separació de poders”.
En declaracions a Onda Cero, la vicepresidenta Calvo va assenyalar: “No entendrem que l’ Estat belga no reconegui la plenitud de la democràcia negant que s’asseguin davant la justícia” els que estan acusats de delictes pels quals ja hi ha una sentència. “Interpretarem que no és respectable que a una democràcia pleníssima se li negui el lliurament després de tenir la sentència del Suprem”, va assenyalar Calvo. I va afegir que, si es donés aquest escenari, el Govern espanyol prendria “decisions”, però no va voler concretar quines serien.
