l’èxit de la movilització civil lliberal acabarà amb les llibertats a Hong Kong

L’exèrcit xinès trenca el seu silenci. Per primera vegada després de vuit setmanes consecu­tives de protestes a Hong Kong, el comandant de la guarnició
de l’ Exèrcit Popular d’ Allibe­rament (EPA), Chen Daoxiang, va advertir ahir que els militars estan preparats per “protegir la sobirania nacional” a la ciutat autònoma.

Les seves advertències van venir acompanyades de la publi­cació d’un vídeo en el qual, amb l’excusa de celebrar el 92è aniversari de la seva creació, les forces de l’ EPA fan exercicis “an­tidisturbis” amb armes de foc, tancs lleugers, helicòpters i fins i tot llançamíssils.

Un missatge poc o gens velat per als manifestants, que man­tenen la pugna amb Pequín. Avui surten al carrer els funcionaris públics, i durant el cap de setmana continuaran les protestes. Per dilluns s’espera que la ciutat s’aturi per la convocatòria d’una vaga general.

“Totes les conseqüències són al teu compte i risc”, crida un soldat en cantonès –el principal dialecte xinès parlat a Hong Kong– durant el vídeo, de tres minuts, que acaba amb imatges de diversos manifestants lligats de mans i detinguts. No cal llegir entre línies ni mirar gaire enrere per recordar que no és foras­senyat témer una intervenció militar. Al juny, la ciutat va ser l’únic lloc del país en el qual es va poder recordar a les víctimes de la matança de Tiananmen el 30è aniversari del tràgic final de les protestes estudiantils de la primavera del 1989.

“Recentment s’han produït una sèrie d’incidents extremadament violents a Hong Kong”, va dir Daoxiang durant una recepció a la qual va assistir la con­testada cap de l’Executiu hongkonguès, Carrie Lam. “Això ha danyat la prosperitat i l’estabi­litat de la ciutat i ha desafiat l’ Estat de dret i l’ordre social. Els ­incidents han amenaçat serio­sament la vida i la seguretat dels ciutadans de Hong Kong i han violat el principi d’‘un país, dos sistemes’”, va assegurar.

L’excolònia britànica viu immersa en la seva crisi política més gran des del 1997, any en què hi va tornar a estar sota so­birania xinesa. I, de moment, no hi ha senyals que estigui a prop de resoldre’s.

Durant les protestes d’aquesta setmana, la policia va arrestar 44 persones acusades de disturbis en la marxa de diumenge passat, un delicte que comporta una pena màxima de fins a 10 anys de presó.

Dia de portes obertes en una base de l'ExèrcitPopular xinès a Hong Kong el passat 30 de juny (AP)

Sota el principi d’”un país, dos sistemes”, la ciutat ha gaudit de certa autonomia i llibertats democràtiques que no hi ha al ­continent. Tot i això, durant
els ­últims anys, els habitants
de Hong Kong han protestat
pel que consideren que són intents de Pequín per retallar les seves llibertats.

A finals de maig, un projecte de llei d’Extradició que permetia jutjar ciutadans de Hong Kong a la Xina continental va ser el detonant de l’onada de manifestacions. El projecte va quedar en via morta a causa de l’ampli ­rebuig popular, però les marxes no han fet més que créixer, així com l’ambició de les seves demandes, que van des de la re­núncia de Carrie Lam fins a un “Hong Kong lliure”. Fins i tot hi ha qui demana la independència total de Hong Kong.

A mesura que el moviment ha crescut, tant els manifestants com la policia han recorregut en ocasions a la violència. Al llarg de les últimes setmanes, s’han succeït les càrregues policials i les escenes de violència, en les quals ha aparegut un nou actor: homes emmascarats i armats amb pals i barres de ferro que han atacat els manifestants. Es creu que podrien ser membres de màfies locals.

Preguntats sobre si l’exèrcit intervindrà a la ciutat autònoma, funcionaris xinesos han assenyalat un article en la llei de Guar­nició de Hong Kong que estableix que les tropes ja estacio­nades a la ciutat semiautònoma poden desplegar-se a petició del Govern local.

L’article 14 de la miniconsti­tució de Hong Kong diu que les tropes de l’ Exèrcit Popular “no interferiran” en els assumptes locals, però que el Govern hongkonguès pot demanar la seva ajuda “per al manteniment de l’ordre públic” o en cas de de­sastre.

Malgrat l’escalada verbal, diplomàtics i analistes experts en seguretat dubten de l’interès real de Pequín per utilitzar la carta militar per mitigar la crisi. Es parla més aviat de “guerra psi­cològica”. Al juliol, segons Reuters, el mateix Chen va assegurar a membres del Pentàgon que les seves tropes no interferirien en l’assumpte.

Mentre se succeeixen les especulacions sobre fins a on està disposat a arribar Pequín per apaivagar les protestes en una de les capitals econòmiques del planeta, creix el suport als manifestants des de tots els sectors de la societat hongkonguesa.

Dijous va ser el torn dels treballadors del sector de les finances, que, sota una forta pluja, es van concentrar durant mitja hora a un parc del districte financer per protagonitzar una flash en la que van corejar eslògans com “ Policies dolents, vergonyós” o “No esvalotadors, només tirania”. Entre els participants en la iniciativa hi havia empleats de companyies internacionals com per exemple els bancs d’inversió HSBC o Goldman Sachs.

02/08/2019 - lavanguardia