"Membres de ple dret", Cristina Sánchez Miret
M’ha costat més que mai fer aquest article, i no pas perquè no hi hagi temes possibles sobre els quals escriure –poques vegades s’amunteguen i s’acceleren esdeveniments tan importants amb la intensitat que estem veient–, sinó perquè sempre intento prendre distància dels fets per aportar, en la mesura que soc capaç, una mirada reflexiva.
El més curiós del cas és que la reflexió la tinc més que feta i a més a més molt i molt clara –tant en l’aspecte personal com en el sociològic– i així i tot, malgrat no ser habitual en mi, em costa trobar les paraules adients. I no perquè no tingui dades, fotos
o declaracions de responsables; tinc de tot. Sinó perquè ara mateix la desesperació de comprovar com n’és de grossa i extensa la ignorància, la submissió i la manca de pensament crític d’una part molt important de la població –aquí a Catalunya, també; i encara més a Espanya– m’ha derrotat intel·lectualment.
Tant és el que votem o el que pensem, no podem deixar-nos enganyar. Ho dic constantment als meus alumnes; no ens ho podem permetre si és que volem ser, a la nostra societat, membres de ple dret.
No m’espanta tant la mentida –què és un recurs molt vell– com la incapacitat de detectar-la. La mentida és efectiva només quan el receptor del missatge empassa, reprodueix i no té ni la més mínima capacitat –vingui d’on vingui, ho digui qui ho digui– de relativitzar, de posar un interrogant al que li arriba. I la situació encara és més greu perquè vivim en un país en què fa molts anys que hem desplegat un sistema educatiu universal i la informació és més contrastable, atès que circula més lliure que mai.
Aquesta és la gran derrota de la ciutadania davant de l’Estat espanyol –sigui o no de dret, que no ho és–, dels partits polítics –estiguin al poder o a la oposició–, dels mitjans de comunicació o de qualsevol altra forma de poder establerta i reconeguda en la nostra societat. No serveix de res tenir drets si no sabem quan ens els trepitgen, encara que sigui posant la bota sobre la cara del veí; ja que deixa molt clar que no saben ni quins són. Tampoc sabem que regalar-los o posar-los en mans d’un Estat corrupte, sense separació de poders i amb un braç armat que en diu “professionalitat i resposta proporcional” d’atonyinar ciutadans que volen votar, ens manlleva la potestat de ser ciutadanes i ciutadans.
8-X-17, Cristina Sánchez Miret, lavanguardia