"Relats", Màrius Carol

Stanley Greenberg, exassessor de Bill Clinton, Tony Blair o Nelson Mandela, afirma que el relat és la clau de tot. El partit o el polític que té la millor història és qui guanya. Per aconseguir vèncer, s’ha d’imposar un missatge il·lusionant, elaborat i emocional, que acabi sent interioritzat (i compartit) per la gent. L’ storytelling (el fet de contar històries) –les “ aventis” de què parlava Juan Marsé– és decisiu en aquest moment de la política, amb l’avantatge que les xarxes socials contribueixen a divulgar-les a gran velocitat.

En el cas de l’independentisme, el relat resulta pràcticament imbatible, entre altres raons perquè no n’hi ha hagut altres d’alternatius. Com comentava fa uns mesos un dirigent sobiranista: “Nosaltres proposem la felicitat i ells, la por, per la qual cosa som imbatibles”. I el temor només està de moda en el cinema: després de l’atemptat gihadista de la Rambla, l’eslògan era “No tinc por”. Esclar que cal tenir por, una altra cosa és no deixar-se vèncer per ella. Només els insensats no li temen a res. El temor s’ha de saber gestionar, com gairebé tot en la vida. “La por és el principi de la saviesa”, va escriure François Mauriac.

José Ortega y Gasset, escrivint sobre Catalunya als anys trenta, va saber posar en relleu la importància del relat: “Per comprendre una cosa humana, personal o col·lectiva, és precís explicar una història. Aquest home, aquesta nació, fa una cosa i és així perquè abans en va fer una altra i va ser d’una altra manera. (...) La raó històrica no consisteix a induir ni a deduir, sinó simplement a narrar”. El relat mític pot ser indemostrable però emociona. En aquest sentit, el Govern del PP no ha sabut contraposar un relat als sobiranistes . L’enquesta d’ahir a El País estableix que el 82% dels catalans creu que Rajoy ha contribuït a reforçar el procés independentista. Si té una proposta per al 2- O, només podrà ser creïble si l’acompanya d’un relat intel·ligent.

11-IX-17, Màrius Carol, editorial lavanguardia