noviolència

veure:

> Gandhi

> Ramin Jahanbegloo

> Aung San Suu Kyi

> Shirin Ebadi
 
> Nelson Mandela

> Martin Luther King

> Immanuel Kant

...

Bjelovar, 13 d’octubre de 1991

...> Francament, no els perdonaré mai que m’obliguessin a matar-los. Això ho he llegit en un llibre, i hi estic d’acord. Creu-me. Vull que sàpigues que no sóc cap heroi, m’estic morint de por, però no puc deixar de participar. Encara que no pugui creure-ho, així és.

M’acabo d’enrecordar de Budapest i del nostre Partit Radical Transnacional, de la lluita pels drets dels marginats, per la legalització de la prostitució, pel mercat lliure de narcòtics.

...> Vull que sàpigues que he desitjat sempre una Europa sense fronteres, en la qual es respectin els drets de l’individu, per sobre de tot. Jo no sóc croata, però la meva pàtria és Croàcia. Sóc serbi d’origen, des de fa set o vuit generacions a Croàcia. No me n’avergonyeixo d’això. No renegaré mai ni del meu nom ni de les meves arrels. Lamento profundament que lluitem precisament contra els serbis, però no puc fer-hi res. Crec que contra el que estem lluitant és contra l’estalinisme més endarrerit. Al cap i a la fi, van ser ells els que van enviar tancs, contra els seus estudiants, al març de l’any passat.

Adéu, i no em renyis.

Momcilo Vukasinovic.

Momcilo Vukasinovic, conegut com a Momo, de nacionalitat sèrbia, en atur, escriptor per afició, s´inscrigué al Partit Radical el 1990. S´enrolà voluntari, el 1991, a la Guàrdia Nacional croata, fou assassinat a Komletinci el 4 de desembre de 1991.

"...Al meu entendre, l’antimilitarisme radical és conseqüència de la seva postura -metodològica, no ideològica; estratègica, no tàctica- noviolenta gandhiana. No-violència radicalment oposada al pacifisme, col.laborador passiu a la pràctica de tota mena de règims atemptatoris a la dignitat, drets i llibertats de les persones. No-violència no com a postura moral (això duu a jutjar als altres enlloc de ‘conèixe’t a tu mateix’) sinó com a acció, actuació, exercici polític i ciutadà.

Personalment, he presenciat com Emma Bonino reprenia pública i enérgicament a l’embaixador israelià davant l’ONU. Però des de l’amistat i el respecte.
Però només des d’una -habitual- perspectiva teològica de la política es pot anar de ‘l‘antimilitarisme’ a plantejar la renúncia d’Israel al seu exèrcit. En nom de què podria plantejar-se tal cosa? (sobre tot si no ets israelià!).

L’antimilitarisme radical és passar la nitbona del 91 o 92, dessarmats i vestits amb els uniformes dels agredits, a les trinxeres que defensaven Osijek de l’atac dels txetniks. Però també la iniciativa per un ‘Iraq lliure’ o el recolçament al pla Maskhadov sobre Txetxènia.

De fet, si pretens conèixer quelcom dels radicals de Pannella i Bonino, acabaras abans fixant-te en les actuacions concretes, en les iniciatives específiques, que analitzant ideològicament llurs declaracions.

A Itàlia fou la punta de llança contra la partitocràcia (encara que potser per anar de Guatemala a Guatepeor...) precisament perque el seu mateix model de ‘partit’ -en els estatuts (“contracte polític amb l’inscrit”), en l’estructura i dinàmica associativa i, el més important, en l’acció política- (de)mostra que els partits leninistes a l’ús són més obstacle que vehicle de l’exercici de la lliure responsabilitat ciutadana dels individuus.

Radical és mes unes maneres de fer -un métode, una actitud- que un corpus ideològic regit i interpretat por la(es) esglèssia(es) corresponent(s).

En qualsevol cas, l’exèrcit no és el darrer esglaó en la defensa de la democràcia sinó en la de l’Estat.
El que aquest sigui democràtic o no ja és altre tema.
El darrer esglaó en la defensa de la democràcia és l’acció democràtica de la ciutadania."

Rafa Villaró, IX-2004.