"Islandesos i islandeses", Quim Monzó

A Islàndia van més per feina. Tot i ser el país on hi ha menys bretxa entre sexes, encara les dones cobren entre un 14% i un 18% menys que els homes per fer la mateixa feina. Fa uns mesos, amb motiu del dia internacional de les Dones, el Govern islandès va anunciar que el 2022 la bretxa s’haurà tancat. Les empreses amb més de vint-i-cinc empleats hauran de certificar que paguen el mateix als uns que a les altres. Per primera vegada al món serà obligatori, tant per a empreses públiques com privades. L’octubre de l’any passat, milers de dones islandeses van avançar la seva hora de sortida de la feina. Van calcular que, en relació amb el que cobren els homes per jornada, a les 2.38 h de la tarda elles ja havien treballat prou i se’n van anar cap a casa. No dubto que això hi va influir clarament.

Mentrestant, aquí continuem amb la poca-soltada del llenguatge suposadament no sexista. Això del desdoblament: “barcelonins i barcelonines”, “catalans i catalanes”, “nens i nenes”, “professors i professores”... Com si marejant la perdiu d’aquesta manera miserable solucionessin cap autèntic problema de les dones. Així anem.

22-VII-17, Quim Monzó, lavanguardia