el federalisme, aquest sincer, del Canadà
El nou full de ruta del Quebec
- El primer ministre proposa al Canadà renegociar la Constitució i reconèixer la província com a nació de ple dret
El liberal Philippe Couillard, primer ministre del Quebec, va guanyar contra pronòstic el 2014 les eleccions als independentistes de la província francòfona del Canadà amb un programa inequívocament unionista. Però els liberals quebequesos, a més d’unionistes, són federalistes. Però federalistes sincers. I Philippe Couillard ha plantejat ara un nou desafiament polític que està causant un terratrèmol polític a Ottawa, perquè planteja el reconeixement del Quebec com una nació de ple dret a la Constitució canadenca.
El Canadà complirà 150 anys d’història, però encara no té resolt el contenciós amb el Quebec, que continua sense firmar la Constitució del 1982 perquè no es considera reconegut com a nació tot i disposar d’un amplíssim marge d’autogovern i haver exercit dues vegades el seu dret a decidir. Couillard planteja un nou full de ruta que trenca motllos perquè la reivindicació de reconèixer el Quebec com a nació es planteja com l’aspiració a “formar part oficialment de la família canadenca” i afegeix que “seria la millor manera de celebrar l’aniversari del Canadà”.
Couillard ha elaborat un document de 200 pàgines encara no presentat oficialment però que ha estat filtrat per la premsa del país nord-americà. Al text es mostra convençut que “ El Quebec i el Canadà sembla que estan a punt per a un canvi de paradigma” i que el reconeixement de la realitat nacional de la província francòfona garantiria “que els quebequesos ja no se sentin exiliats dins del seu propi país”.
Couillard proclama les seves enormes ganes de firmar la Constitució canadenca i per fer-ho posa una sèrie de condicions que, des del seu punt de vista, unirien en comptes de separar, i no n’hi ha cap que no valgui la pena comentar:
Primer: el Quebec és lliure d’elegir i capaç d’assumir el seu destí.
Segon: el Quebec té totes les característiques d’una nació i és reconegut com a tal.
Tercer: el Quebec es compon d’una majoria de parla francesa.
Quart: es reconeixen 11 nacions indígenes.
Cinquè: La interculturalitat és el model desenvolupat al Quebec que té per objectiu garantir un equilibri entre l’obertura a la diversitat i el manteniment de les característiques francòfones.
I per assegurar que tot funcioni correctament, ja al terreny concret, Couillard planteja la incorporació del Quebec al Tribunal Suprem i el dret de veto a les esmenes constitucionals. La filosofia recorda a algunes propostes que al seu dia va llançar a Catalunya i per a Espanya Pasqual Maragall. També n’hi diuen “federalisme asimètric”.
La intenció del primer ministre del Quebec és obrir un diàleg amb la resta de províncies canadenques perquè s’afegeixin a la proposta pel seu propi interès i està disposat a recórrer-les totes per “fer pedagogia i persuadir”. “Som els quebequesos. La nostra nació és fundadora del país i entaularem un diàleg amb altres canadencs”, assenyala.
No han faltat les crítiques a la iniciativa del primer ministre dels qui ho veuen com una estratègia electoralista per esgarrapar vots sobiranistes o per desviar l’atenció d’algun escàndol que ha afectat el seu govern. Tot i això, Jean-François Lisée, líder del sobiranista Partit Quebequès, partidari de la independència i ara a l’oposició, va elogiar la iniciativa del seu rival polític, ja que “reconeix l’existència del problema i benvinguda sigui qualsevol iniciativa a favor que el Quebec pugui prendre les seves pròpies decisions”. També s’han apuntat a la iniciativa diversos grups indígenes.
Justin Trudeau, el premier canadenc, no ha pogut dissimular la seva incomoditat i, de moment, s’ha limitat a dir en francès: “No obrirem la Constitució”. Els seus correligionaris utilitzen el president nord-americà Donald Trump com a pretext. Diuen que ara la prioritat és la renegociació del tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units.
11/06/2017 lavanguardia