"Tres maneres d’espanyolitzar el premi Pritzker", Àlex Gutiérrez
Tres reflexions nacional-pritzkeresques, a compte del premi d'arquitectura rebut per Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta.
1. Dos diaris catalans destaquen en els seus titulars de portada la catalanitat de l'estudi RCR, guanyadors del premi Pritzker d'arquitectura. Dos diaris de Madrid subratllen que són espanyols. Empat? No ben bé. Comparem els titulars d''El Punt Avui' (“Un estudi català, Nobel d'arquitectura”) i 'La Vanguardia' (“Un estudi català guanya el Nobel dels arquitectes”) amb els de l''Abc' (“Espanya conquereix el seu segon Nobel d'arquitectura” i 'La Razón' (“El Pritzker torna a Espanya i premia l'estudi RCR de Girona”). En els titulars barcelonins, el protagonista és l'estudi. En els de Madrid, és Espanya. Ep, però els nacionalistes som els catalans! En els titulars de 'Le Monde', el 'Guardian', la CNN o el 'Financial Times', per cert, se'ls identificava com a arquitectes catalans sense problema.
2. Aquest article de Luis Ventoso, a l''Abc': “Si haguessin atorgat el premi a algun japonès ascètic, que aixeca superbs temples sintoistes en bambú, m'hauria sigut igual. (...) Els guardonats, a qui desconeixia, eren gironins d'Olot. És a dir, espanyols, com jo. El seu triomf el vaig sentir com a propi”. L'articulista gasta el que li queda de columna a recordar que la ciutat “ha estat imbricada en tots els avatars de la història d'Espanya” i que Olot 'es españoool, españoool, españoool!'. Ep, però els nacionalistes som els catalans!
3. Tots els diaris catalans assenyalen que aquest és el segon Pritzker que guanya Espanya. Però ni a la peça principal de 'La Razón', ni a la d''El País', es tracta explícitament el trio d'arquitectes com a catalans, sinó com a olotins. I el següent cercle ja és l'espanyol. Ep, però els nacionalistes som els catalans!
2-III-17, Àlex Gutiérrez, ara