"Els tres estats de la matèria", Quim Monzó

A Le livre des bizarres, Guy Bechtel i Jean-Claude Carrière publiquen una llista de la gran quantitat de relíquies que hi ha registrades al món. Tres cossos sencers de sant Isidor de Sevilla. Cinc de santa Perpètua. La sang de sant Gener que cada tant es liqua.
De sant Sebastià, quatre cossos, a més de cinc caps i tretze braços. A Trèveris conserven el membre viril de sant Bartomeu. A Augsburg, la vulva de santa Gúdula. De sant Joan Baptista no hi ha cap cos sencer però ho compensen deu caps i onze dits índex. El més gran prodigi és el de sant Ignasi: se’n preserven tres cossos, sis caps, set braços i set cames, un fet epostoflant si tenim en compte que, segons la història, va morir devorat pels lleons.

El que no sabia –i ara llegeixo a la nota d’Efe– és que al Vaticà es conserva, dins d’una ampolla, un esternut de l’Esperit Sant. Durant segles el van custodiar a la parròquia florentina de San Frontino. Per acabar-ho de rematar també hi tenen un sospir de sant Josep. Segons sembla, un dia el pare de Jesús bevia aigua d’una ampolla i estava tan cansat que va sospirar. Allà va quedar atrapat el sospir! Un àngel que contemplava l’escena va agafar l’ampolla i la va mantenir amagada durant segles, fins que uns monjos francesos que peregrinaven a Natzaret la van descobrir i se la van endur a una de les esglésies de Blois, a la Vall del Loira. Molt de temps després la van cedir al Vaticà. I com que veig que de relíquies sòlides i líquides hem passat a les gasoses, m’estimo més acabar l’article aquí per no anar més enllà i quedar groller.

28-X-16, Quim Monzó, lavanguardia