"Telecràcia i demovisió", Sergi Pàmies
La sèrie BrainDead practica la sàtira política. L'argument se situa al Washington actual, en plena guerra electoral entre Donald Trump i Hillary Clinton. Les trames, en canvi, inclouen elements de ciència-ficció. Per exemple: la capital dels EUA, i especialment el Capitoli, pateix un atac de formigues alienígenes que es fiquen dins les orelles de les persones mentre dormen, en devoren la meitat del cervell i les converteixen en éssers robòtics, en abstemis recalcitrants i en conservadors terminals. Una altra característica d'aquesta abducció és que les formigues malignes (i prorepublicanes) s'alimenten de flors de cirerer i que els humans abduïts necessiten sentir de manera permanent la cançó You might think, de The Cars.
A mesura que la campanya de Trump ha radicalitzat el seu argumentari, les hipòtesis de BrainDead ja no semblen tan fantasioses i tornen a confirmar que la realitat imita la ficció. Entre els símptomes quefanpr esagiaruna victòriaro tunda de Trump hi ha el fet que les enquestes s'entestin a afirmar que perdrà. I els que, amb temeritat frívola, el comparen amb Ronald Reagan, hanestatre batuts per biògrafs de l'expresident, que afirmen que tant de bo Trump tingués el criteri ideològic i els principis morals de Reagan. De manera que, a mesura que se'l desacredita, el monstre creix, probablement perquè no actua seguint la lògica electoral, sinó la lògica de les audiències televisives, molt més reactiva i visceral.
Cada vegada que s'acusa Trump de ser vulgar, autoritari, racista, classista i masclista, s'està descrivint un perfil de figura televisiva que triomfa en milers de cadenes privades del món (i en algunes de públiques). Imitant els mecanismes de fidelització de la ficció teatral, cinematogràfica i televisiva, ja fa dècades que sabem que l'antagonisme crea adhesions socials comparables i sovint superiors a les que provoquen els herois. La telerealitat, que Trump coneix per ser-ne un dels pioners a l'hora d'abaixar el llistó dels escrúpols, se sent més còmode amb la monstruositat i la conflictivitat negativa, que no pas treballantenvirtuositatsques'interpreten com avorrides i cares ("El Mal és més barat que el Bé", em va dir una vegada un gran presentador de la tele). I hi ha un altre element a tenir en compte: en un context d'estancament econòmic i guerra mundial encoberta, on se'ns repeteix que els nostres fills no tornaran a viure períodes de prosperitat, Trump es presenta com un multimilionari que no ha necessitat ni les bones maneres ni l'erudició per triomfar. I això ho pot detectar qualsevol i, com a fenomen viral, té la mateixa eficàcia que quan a Gran Hermano o a Supervivientes emergeixen les habilitats conspiradores, la brutalitat verbal del bocamoll, l'estupidesa mineral o la manca d'escrúpols d'uns concursants que, convenientment maquillats, s'eleven a categoria de referència. I adiferènc iadelqu epas saal'extra ordinària i visionària BrainDead, no necessiten que cap formiga alienígena devori el cervell dels electors.
14-VIII-16, Sergi Pàmies, lavanguardia